Comicitat i cognició

Abstract

En el present article estudiem, a partir d'un còmic de la sèrie d' Astérix, les relacions que hi ha entre la comicitat i la cognició, atenent especialment a la idea de coneixement enciclopèdic, posada en circulació en els darrers anys per la Gramàtica Cognitiva. La comicitat, que suposa un mode no genuí de comunicar oposat al principi de cooperació de Grice, entra en conflicte sobretot amb la màxima de manera, la qual prohibeix l'absurditat, l'ambigüitat, etc., i precisament, el recurs de comicitat més freqüent en els còmics d’Astérix consisteix a presentar com a compatibles scripts incompatibles, ja sia de naturalesa estrictament lingüística, ja sia pertanyents al coneixement enciclopèdic. En qualsevol cas, les historietes d’Astérix són un producte de la cultura de masses, que, com a tal, pretén d’arribar al major nombre possible de lectors. Per aquesta raó presenta una estratificació de recursos còmics adequat a diversos tipus de públic.

In this paper we will study, from a comic book from ASterix's series, the relations between comicity and congnition, regarding specially the concept of encyclopaedic knowledge, proposed by the authors of Cognitive Grammar in the latest years. Comicity, which supposes a non bona fide communication opposed to Grice's cooperative principle, fights mainly against gricean manner maxim, which forbides ambiguity, absurdity, etc., and, precisely, the most usual comicity ressource in Aslerix's comics books consists of showing incompatible scripts as compatible, no matter they are linguistic or pertaining lo encyclopaedic knowledge. AI any rate, Asterix's comic books are a product of masses culture, which, as a such, tries to reach the broadest sector of readers. For this reason it presents a stratification in its ressources adequate to several sorts of audience.