Contrapublicidad en la ciudad del consumo. Subvirtiendo el sentido en la piel del asfalto
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemcomunitat-uji-handle:10234/10
comunitat-uji-handle2:10234/158177
comunitat-uji-handle3:10234/159025
comunitat-uji-handle4:10234/176362
REVISTESMetadatos
Título
Contrapublicidad en la ciudad del consumo. Subvirtiendo el sentido en la piel del asfaltoAutoría
Fecha de publicación
2017Editor
Universitat Jaume I. Servei d'Activitats Socioculturals (SASC); Seminari Permanent d'Aprenentatge en Participació Comunitària 'Garbell'ISSN
2386-5458Tipo de documento
info:eu-repo/semantics/articleVersión de la editorial
https://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/issue/view/v4n8Versión
info:eu-repo/semantics/publishedVersionPalabras clave / Materias
Resumen
La sociedad del consumo determina las condiciones sociales en
la Postmodernidad. La ciudad, configurada como un espacio de tránsito sin
identidad ni historia, está definida como una continua reconfiguración de sí ... [+]
La sociedad del consumo determina las condiciones sociales en
la Postmodernidad. La ciudad, configurada como un espacio de tránsito sin
identidad ni historia, está definida como una continua reconfiguración de sí
misma. Una ciudad convertida en mera fachada, en un escaparate de múltiples estímulos que cambian rápidamente para seducir al ciudadano relegado al
papel de consumidor. Desde esta posición, el sujeto deberá construir alternativas que posibiliten un papel actante en la eterna reformulación que caracteriza
la ciudad como suceso y no como espacio. En estos espacios para el consumo
sobre el que se proyectan las ciudades postmodernas, recreadas como verdaderos centros comerciales, el ciudadano debe encontrar su propia voz como
sujeto transformador de la sociedad. Daremos fe del potencial creativo y renovador de los espacios del consumo de masas, convertido en el nuevo campo
social de encuentro y enunciación. Veremos cómo los movimientos activistas
se apropian del lenguaje publicitario que configura el discurso urbano para
subvertirlo y, mediante la tergiversación y la parodia, desenmascarar el vacío
y miseria moral que la lógica mercantilista trata de esconder. De este modo,
evidenciaremos el potencial creativo en estas prácticas contraculturales que
ocupan los espacios públicos y los templos del consumo para expresar su crítica a una sociedad construida para el consumo. Los
culture jammers
o piratas
publicitarios, mediante la técnica de guerrilla contrapublicitaria, ocupan los
espacios de visibilización consumista antes monopolizados por las corporaciones, como vallas publicitarias o anuncios, para difundir su mensaje. Utilizarán el distanciamiento y el humor para, a través del collage y el montaje,
difundir su mensaje de forma visual e impactante. En consecuencia, surgirán
nuevos significados que contradicen el discurso del consumo que domina las ciudades y construyen una crítica a la ciudad desde el centro mismo de los
espacios mediatizados por el mercado. [-]
The consumer society determines social conditions in the postmodern era. The city, configured as a space of transit with no identity or history,
is defined as a continuous reconfiguration of itself. It has been ... [+]
The consumer society determines social conditions in the postmodern era. The city, configured as a space of transit with no identity or history,
is defined as a continuous reconfiguration of itself. It has been turned into a
mere facade, a showcase of multiple, rapidly-changing stimuli to seduce the
citizen, now relegated to the role of consumer. From this position, subjects must
construct alternatives that give them an active role in the eternal reformulation that characterizes the city as an event and not as a space. In these spaces
for consumerism that postmodern cities have become, recreated as authentic
shopping malls, citizens must find their own voices as transformers of society.
In this paper we show the potential for creativity and renewal that these spaces
of mass consumption possess, spaces that have become the new social terrain
for encounter and enunciation. We will see how activist movements appropriate the language of advertising that shapes urban discourse, to subvert it and,
through misrepresentation and parody, unmask the vacuum and moral paucity
that mercantilism tries to hide. In this way, we highlight the creative potential in these counter-cultural practices that occupy public spaces and temples
of consumption to express their criticism of a purpose-built consumer society.
Culture jammers, using the guerrilla technique of counter-advertising, occupy
the spaces of consumerist visibility monopolized by corporations, such as billboards or advertisements, to spread their message. They use detachment and
humour, through collage and editing, in a visual and impactful way, giving new
meanings that contradict the dominant discourse of consumption in the cities
and construct a critique of the city from the centre of the spaces mediated by the
market. [-]
La societat del consum determina les condicions socials en la Postmodernitat. La ciutat, configurada com un espai de trànsit sense identitat ni
història, està definida com una contínua reconfiguració de si mateixa. ... [+]
La societat del consum determina les condicions socials en la Postmodernitat. La ciutat, configurada com un espai de trànsit sense identitat ni
història, està definida com una contínua reconfiguració de si mateixa. Una
ciutat convertida en simple façana, en un aparador de múltiples estímuls que
canvien ràpidament per seduir al ciutadà relegat al paper de consumidor. Des
d’aquesta posició, el subjecte haurà de construir alternatives que possibiliten
un paper actant en l’eterna reformulació que caracteritza la ciutat com succés i
no com a espai. En aquests espais per al consum sobre el qual es projecten les
ciutats postmodernes, recreades com a veritables centres comercials, el ciutadà ha de trobar la seva pròpia veu com a subjecte transformador de la societat. Donarem fe del potencial creatiu i renovador dels espais del consum de
masses, convertit en el nou camp social de trobada i enunciació. Veurem com
els moviments activistes s’apropien del llenguatge publicitari que configura el
discurs urbà per subvertir-lo i, mitjançant la tergiversació i la paròdia, desemmascarar el buit i misèria moral que la lògica mercantilista tracta d’amagar.
D’aquesta manera, evidenciarem el potencial creatiu en aquestes pràctiques
contraculturals que ocupen els espais públics i els temples del consum per
expressar la seva crítica cap a una societat construïda per al consum. Els
culture jammers
o pirates publicitaris, mitjançant la tècnica de guerrilla contrapublicitària, ocupen els espais de visibilització consumista abans monopolitzats
per les corporacions, com tanques publicitàries o anuncis, per difondre el seu
missatge. Utilitzaran el distanciament i l’humor per, a través del collage i el
muntatge, difondre el seu missatge de forma visual i impactant. En conseqüència, sorgiran nous significats que contradiuen el discurs del consum que
domina les ciutats i construeixen una crítica a la ciutat des del centre mateix
dels espais mediatitzats pel mercat. [-]
Publicado en
kult-ur: revista interdisciplinària sobre la cultura de la ciutat, 2014, vol. 4, no 8Derechos de acceso
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aparece en las colecciones
- kult-ur_2017_v.4_n.8 [21]