La gestió participativa i el museu de la ciutat. Patrimoni, ciutadania i nodes culturals als barris de Barcelona
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemcomunitat-uji-handle:10234/10
comunitat-uji-handle2:10234/158177
comunitat-uji-handle3:10234/182604
comunitat-uji-handle4:10234/193044
REVISTESMetadatos
Título
La gestió participativa i el museu de la ciutat. Patrimoni, ciutadania i nodes culturals als barris de BarcelonaFecha de publicación
2020Editor
Museu d'Art Contemporàni Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés (MACVAC); Universitat Jaume I amb el suport del Servei de Comunicació i Publicacions; Servei de Publicacions, Diputació de CastellóISSN
2530-1330; 2659-9252Cita bibliográfica
Roca i Albert, Joan y Carme Turégano López. 2020. «La Gestió Participativa I El Museu De La Ciutat. Patrimoni, Ciutadania I Nodes Culturals Als Barris De Barcelona». Diferents. Revista De Museus, n.º 5 (diciembre), 18-35. https://doi.org/10.6035/Diferents.2020.5.2.Tipo de documento
info:eu-repo/semantics/articleVersión de la editorial
https://www.e-revistes.uji.es/index.php/diferents/article/view/5519Versión
pdf editorialPalabras clave / Materias
Nodes | museïtzació | barris | gestió | patrimoni | perifèries | centralitats | policèntric | ciutadania | sostenibilitat | Nodes | Musealisation | Neighbourhoods | Management | Heritage | Outskirts | Centralities | Polycentric | Citizenship | Sustainability
Resumen
Si bé l’urbanisme funcionalista va permetre, fa mig segle, allotjar amb escassos recursos un gran nombre de persones que havien immigrat a la ciutat, també és cert que aquest modelno va trigar a mostrar ... [+]
Si bé l’urbanisme funcionalista va permetre, fa mig segle, allotjar amb escassos recursos un gran nombre de persones que havien immigrat a la ciutat, també és cert que aquest modelno va trigar a mostrar la seva cara poc sostenible. Actualment s’estan recreant els significats dels barris i posant l’esforç en la construcció d’una esfera pública més participativa, on el paper de la cultura és clau en la posada en valor del capital social. Al llarg de l’article, ens referim a algunes museïtzacions de la perifèria urbana de Barcelona que creen noves nodalitats culturals a partir de xarxes on s’entrellacen el patrimoni, la ciutadania i el museu com a espai de participació i coneixement. En aquest context, en un marc de desenvolupament de nous paradigmes culturals, volem centrar-nos en els casos de la Fabra i Coats i del Bon Pastor, que es configuren com a nous nodes culturals en l’articulació de l’Eix Besòs. [-]
Despite functionalist city planning which, with scarce resources, allowed to accommodate the large number of people who had been migrating to the city over half a century ago, it soon became apparent that ... [+]
Despite functionalist city planning which, with scarce resources, allowed to accommodate the large number of people who had been migrating to the city over half a century ago, it soon became apparent that this was hardly sustainable. Neighbourhoods’ core values are currently being recreated in an effort to build a more participatory public sphere where culture is key to enhance social capital. In this article, we are referring to some musealisations in the outskirts of Barcelona that have created new cultural nodes in a network where heritage, citizenship and the museum conceived as a space for participation and knowledge come together. Within this context where new cultural paradigms evolve, our aim is to focus on Fabra i Coats and Bon Pastor, which are becoming new cultural nodes in the Besòs area. [-]
Publicado en
Diferents. Revista de museus, Núm. 5 (2020)Derechos de acceso
info:eu-repo/semantics/openAccess