Proposta d'unitat didàctica: mètode integrat de llengua i literatura a partir de l'obra de Joan Fuster

Abstract

Durant aquest màster s’ha parlat molt d’innovació educativa però, després de consultar diversos llibres de text per a dur a terme aquesta proposta didàctica amb coneixement de causa, hem comprovat que en tots es treballen la llengua i la literatura per separat, d’una manera prou teòrica i poc innovadora. Per què, tot i tenir tots els mecanismes, les lleis i els recursos a l’abast, no s’ensenyen la literatura i la llengua seguint un mètode integrat? Realment són els alumnes els únics responsables de no adquirir tots els coneixements que recull el currículum? Si una gran part de l’alumnat té problemes per adquirir certs coneixements o els oblida amb facilitat, no és del tot problema d’ells, també és problema de la manera d’ensenyar aquests coneixements. L’objectiu principal d’aquest TFM és tractar simultàniament els coneixements lingüístics relacionats amb la comunicació i la literatura del segle XX mitjançant l’assaig de Joan Fuster, l’intel·lectual per excel·lència del País Valencià del segle passat. Les conclusions extretes després de portar a la pràctica una adaptació de la proposta didàctica presentada són, per una banda, que els alumnes treballen millor amb activitats cooperatives; per una altra banda, que la comunicació i la literatura poden complementar-se l’una a l’altra perfectament i que els alumnes són capaços de recordar més conceptes quan aquests s’ensenyen de manera integrada.

During this Master’s degree much has been said about educational innovations. Nevertheless, after reviewing some text books in order to do consciously this Master’s Thesis, we found that all of these books explain language and literature separately, in a very theoretical and very little innovative manner. Why we do not combine language and literature if we have all the procedures, the law and the resources to do it? If students do not achieve all the goals that are in the curriculum, are they the only responsible? If a great amount of all the students have problems to achieve those goals or they forget them easily, it is not only their fault, it is also the teaching method what is causing the problem. The primary aim of this Master’s Thesis is making a proposal to teach the linguistic knowledge related to communication and 20th century’s literature together. The unifying thread of this proposal is Joan Fuster’s essay, one of the most important Valencian intellectual of the last century. After applying a curricular adaptation of this Master’s Thesis in a high school with real students we have drawn some conclusions: the first one, students work better doing cooperative learning activities; the second one, communication and literature can complement each other perfectly; and the third one, students can remember concepts that have been learned in an integrated way easily.