Institut Interuniversitari López Piñero. Seu UJI (IILP-UJI)

URI permanente para esta colección

Documents de la producció intel·lectual del Institut Interuniversitari López Piñero. Seu UJI (IILP-UJI), en tots els formats: text, imatge, vídeo i àudio. També recull altres ítems per la seua afinitat amb la investigació interdisciplinària del Institut: estudis històrics i socials de la medicina, la ciència, la tecnologia i el medi ambient. @IILP_UJI

 

 

Examinar

Envíos recientes

Mostrando 1 - 5 de 26
  • ArtículoAcceso abierto
    Empathy, Emotions and Patient-centredness: a Case Study on Communication Strategies
    (School of Communication and Culture at Aarhus University, Denmark, 2019-11-01) Muñoz-Miquel, Ana
    One of the abilities most often associated with patient-centred communication (PCC) is empathy. But how can it be achieved? There is an extensive literature acknowledging the importance of communication skills in healthcare settings. However, few studies focus on the specific strategies that can help overcome the challenges posed by PCC, especially in dealing with, understanding and responding to emotions. This is especially evident in the field of written communication. Starting from the assumption that the way in which medical information is conveyed can significantly influence receivers’ emotional response, and thus their understanding, this paper explores oral and written communication strategies that might be useful for fostering empathy. These strategies are based on the results of two funded research projects carried out by the Gentt Group (Universitat Jaume I, Spain), in which qualitative methods (interviews, focus groups and role-play with real actors) were used to improve doctor-patient communication in intralingual and interlingual contexts, in two genres: fact sheets for patients and medical consultations. The results show that avoiding ambiguous and alarming words, providing explicit explanations, using ‘you’ or the inclusive plural when addressing the patient, framing statements in a positive way, and explaining medical terms can all help enhance empathy, both in oral and written modes. In oral genres, non-verbal communication can also play a key role in showing genuine understanding. The importance of obtaining feedback from real patients and the potential of intralingual translation and role-play for improving the communication skills of medical professionals, translators and interpreters are also discussed.
  • ArtículoAcceso abierto
    Rituales psicoterapéuticos y mediación intercultural. De la representación a la enacción
    (Centro Scalabriniano de Estudos Migratórios, 2019) Raga, Francisco
    En el Senegal poscolonial se desarrolló, bajo la dirección de Herni Collomb, una de las experiencias pioneras en el campo de la etnopsiquiatría. Esta iniciativa muestra las limitaciones derivadas de abordar el diálogo intercultural desde una perspectiva basada en un conocimiento teórico unilateral. Las propuestas etnopsicoterapéuticas contemporáneas, como las puestas en práctica por Tobie Nathan para el tratamiento de pacientes de origen inmigrante, apuntan a la necesidad de que los procesos de hibridación cultural se articulen en torno a las acciones rituales terapéuticas, prestando especial atención a su realidad corporal y emocional. Algunas de las limitaciones prácticas de estas propuestas pueden ser abordadas a partir del desarrollo de iniciativas de mediación intercultural comunitaria.
  • Proyecto/Trabajo fin de carrera o de gradoAcceso abierto
    Los problemas de traducción en glosarios médicos: análisis a partir de la traducción de un glosario de dietética
    (Universitat Jaume I, 2019-06-12) Aliaga Taberner, Rosa Sabina; Raga, Francisco; Universitat Jaume I. Departament de Traducció i Comunicació
    El presente trabajo constituye un análisis de los principales problemas lingüísticos (léxicos, morfológicos y morfosintácticos) y extralingüísticos (culturales y enciclopédicos) de traducción que aparecen en los glosarios médicos. Para ello nos hemos basado en la propia experiencia mediante la traducción al español de un glosario monolingüe de 92 términos en inglés sobre nutrición y alergología, publicado en la revista de la EFSA (Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria). Está orientado principalmente a profesionales de la traducción y la nutrición, pero puede ser utilizado por cualquier persona que tenga interés en este ámbito.
  • ArtículoAcceso abierto
    Intralingual translation in healthcare settings: strategies and proposals for medical translator training
    (Universitat d’Alacant, 2018) Muñoz-Miquel, Ana; Ezpeleta-Piorno, Pilar; Saiz-Hontangas, Paula
    Según estudios recientes, a los traductores médicos se les requiere redactar textos dirigidos a pacientes a partir de la reformulación, ya sea inter o intralingüística, de textos especializados (Muñoz-Miquel 2014, 2016a). Para ello, es necesario aplicar una serie de estrategias de traducción intralingüística, que, sin embargo, apenas se trabajan en los programas de formación traductores médicos. Este artículo pretende contribuir a llenar este vacío mediante una propuesta orientada a su adquisición. Para ello nos basamos en los resultados de un estudio empírico llevado a cabo por el grupo GENTT (Universitat Jaume I) en el que se mejoró la comprensibilidad de una serie de folletos para pacientes oncológicos mediante el uso de estrategias de traducción intralingüística. Tras describir dichas estrategias, que fueron validadas por los pacientes, proponemos una serie de actividades didácticas con el objetivo de fomentar la habilidad de los traductores para enfrentarse a este tipo de traducciones
  • ArtículoAcceso abierto
    La traducció mèdica al segle XXI - reptes i tendències
    (2018) Montalt, Vicent; Zethsen, Karen Korning; Karwacka, Wioleta
    Històricament, la traducció i la medicina han anat de la mà. Una breu mirada a la història revela que la traducció mèdica ha existit des de les formes més remotes d’escriptura cuneïforme sobre tauletes d’argila a l’antiga Mesopotàmia. Els arqueòlegs han trobat un diccionari en sumeri, ugarític i accadi que es remunta al voltant del 1300 aC i que conté informació mèdica en forma precientífica. Molt més tard, al segle V aC, trobem el Corpus Hippocraticum, un compendi de textos que va donar lloc a importants avenços i es va estendre a altres llengües i cultures en segles posteriors, com ara a Galè uns 400 anys més tard, l’obra del qual va ser traduïda a l’àrab pels traductors de la Casa de la Saviesa a Bagdad al segle IX. Entre els segles IX i XII, les traduccions àrabs es van traduir al llatí, acompanyades de comentaris afegits per altres estudiosos àrabs en els anys intermedis (Montalt 2005). Segons Savage-Smith (2001), els erudits medievals i renaixentistes d’Europa es van fonamentar en les tradicions i traduccions islàmiques com a base dels seus estudis mèdics. Seguint Wallis i Wisnovski (2016), les cultures textuals medievals en general, i la medicina en particular, es poden entendre millor com a productes derivats de processos dinàmics de transmissió, traducció i transformació en què els traductors van tenir una funció clau com a agents actius en la reconfiguració i recontextualització dels coneixements i dels textos.