Miguel Santos Molina. L’exili interior d’ un socialista

Abstract

A través de la biografia de Miguel Santos Molina, en primer lloc, podem resseguir el llarg procés de formació de la clase obrera castellonenca. En segon lloc, hi podem constatar el procés de desenganxament del moviment obrer del republicanisme de Fernando Gasset i de la seua funció tribunícia. Altrament, amb la persona de Miguel Santos es trenca el mite del «Castelló liberal» i s’imposa progressivament la realitat d’un Castelló de predomini socialista. A més a més, i com a conseqüència de la influència del republicanisme valencianista, una part de l’esquerra marxista acceptarà l’autonomia del País Valencià, tot trencant amb el model d’Estat centralista jacobí. A partir del 14 de juny de 1938, Miguel Santos sofrirà, en la seua persona, totes les característiques de la repressió franquista en la vessant de l’anomenat exili interior.

Through the biography of Miguel Santos Molina, in the first place we can follow the long process of the formation of the working class of Castelló. Secondly, we can see the process of the detachment of the workers’ movement from the republicanism of Fernando Gasset and from its tribal function. In addition, the character of Miguel Santos breaks the myth of “liberal Castelló”, gradually imposing the reality of a predominantly socialist Castelló. In addition, and as aresult of the influence of Valencianist republicanism, part of the Marxist Left would accept the autonomy of the Valencian region, breaking with the model of a centralist Jacobin State. After 14 June 1938, the person of Miguel Santos would suffer all the characteristics of the so-called internal exile aspect of Francoist repression.