La Botalària (2018). Segona època. Núm. 09

Abstract

Aquest any la revista La Botalària fa història. En primer lloc, perquè es pot dir que s’acompleixen vint anys des que a la tardor del 1997, un grup de (molt) joves borriolencs i borriolenques, van decidir iniciar una publicació que fora un altaveu de la seua estima pel patrimoni històric, cultural i mediambiental del seu poble. Una aventura “imprevisible” que va sembrar una llavor que ha anat germinant tots aquests anys. Mirant enrere des de la talaia del present, rememorar eixa experiència produeix alhora una sensació de satisfacció per la feina feta i de profund reconeixement cap a tots aquells i aquelles que durant tant de temps, d’una manera o d’una altra, s’han implicat en el projecte i l’han sabut fer anar endavant. A hores d’ara, aquella xiqueta que imprimíem en blanc i negre, i que ben bé haguera pogut anar al col·le d’Ana, s’ha convertit en una publicació adulta, a tot color; l’estendard d’una Associació Cultural que ha multiplicat també la seua activitat en els darrers anys. Com si volgués recuperar aquell impuls inicial, els lectors i lectores d’aquest número trobaran en ell molts articles dedicats a l’estudi i a la defensa del patrimoni històric i cultural del nostre poble. L’arribada a la vintena de La Botalària i de la seua ensenya, el “Bruixot”, coincideixen pràcticament amb el XXè aniversari de la declaració de les Pintures de l’Albaroc com a Patrimoni de la Humanitat el 1998 i amb el naixement d’una nova associació, Amics del Patrimoni de Borriol, a qui desitgem molt d’èxit en les seues iniciatives. També coincideixen amb una sèrie d’actuacions que en els darrers anys li han anat donant una altra cara al seu casc antic. A la recuperació i posada en valor de la Moreria, ha seguit ara l’apertura per fi d’una col·lecció museogràfica a Borriol, el MUHBO, un espai que cal ara mantenir actiu perquè ens face pujar a sovint a la part alta de la vila. En el futur s’albiren nous projectes, com ara el del castell, com podran llegir també en aquestes pàgines. Història fan també, d’una altra manera, els artistes, escriptors, esportistes o youtubers locals que presentem en aquest número, i que ens tornen a sorprendre amb la seua activitat. Destaca la fita aconseguida aquest any per Sergio García, qui ha posat un fermall a la seua reeixida carrera amb el prestigiós Màsters d’Augusta. També fan història tots aquells que han viscut i batallat al llarg de les seues vides per tirar endavant, i que recordem a la popular secció de fotografies antigues, de la que servim als afamats lectors i lectores una nova i sucosa ració. Finalment, aquest número de La Botalària fa també història en el sentit més literal del terme, amb molts articles dedicats a repassar alguns episodis del nostre passat. Cal destacar la signatura de Pierre Guichard, un dels medievalistes europeus més reconeguts a nivell internacional, que ha estat durant dècades un discret visitant del nostre poble i de les restes arqueològiques que es conserven al seu terme i als voltants. Aprendran també sobre les formes històriques d’abastiment d’aigua, la Belle Époque, la vida de mossén Josep Portolés i la d’alguns músics borriolencs o les correries dels pedrapiquers del poble que van treballar a les obres de l’Exposició de Barcelona de 1929, on van lluir les seues destreses en la pedra seca, una tècnica que coneixem molt bé a Borriol i que és candidata a ser declara Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Patrimoni immaterial és també un valencià que ha celebrat aquest any a la vila la seua XXX Festa per la Llengua. Una llengua que, com mostra el cas de Belén i Gaudi Mba, ha de servir com a element aglutinador d’una societat que si bé mira al passat, ho fa sempre per construir sobre ell un futur divers, obert i multicultural.