Estilística i traducció poètica Estil i model de llengua en Vicent Andrés Estellés

Abstract

En aquesta comunicació volem mostrar alguns exemples significatius derivats de l’anàlisi aprofundida dels sis llibres de poemes d’Estellés traduïts al castellà que, per ordre cronològic, són Veinte poemas (1977), Antología (1984), Versos per acompanyar una esperança (1986), Cancionero del duque de Calabria (2000), Primer libro de las églogas (2002) i Ciudad susurrada al oído (2003). Els quatre primers són antologies, mentre que els dos últims són poemaris complets. A més contrastarem alguns exemples amb les solucions de traducció triades en certs poemes d’Estellés traduïts a l’anglès (Nights that make the night, 1992).1

Fet i fet, tractarem d’oferir una mostra sintètica i representativa d’exemples de traducció del nostre corpus d’estudi a fi de justificar la nostra hipòtesi, tot aportant mostres representatives de diferents elements del discurs: les metàfores, la fraseologia, el lèxic, l’estil i el registre i comparant les diferents estratègies i solucions de traducció triades pel diversos traductors.