Bruni, Martí de Viciana i el pròleg a la traducció de l´Econòmica aristotèlica

Abstract

Per als propòsits d’aquest article, sols m’interessa recuperar la menció que Valentí fa del mestre Leonardo Bruni com a “transferidor” d’obres fonamentals d’Aristòtil, al bell mig d’una nòmina de puntals tradicionalment ineludibles de la traductologia. Retinguem de momento que, en territorio de parla catalana Bruni formava part d’una selecta nòmina de “pares” de la tradució i que Valentí se sentía francament orgullós d’haver-lo conegut. I és important la circunstancia perquè més o menys coetàneament, el príncep Carles de Viana es responsabilitzava de la traducció al castellà de l’Ètica aristotélica en versió llatina de Bruni

For the purposes of this article, I only want to retrieve the mention that Valentí makes of Leonardo Bruni as a transferer of Aristotle’s basic works, in the middle of a list of essential pillars traditionally unavoidable in Translation Studies. We should withhold at the moment that, in the Catalan-speaking regions, Bruni was part of a select list of translation fathers and Valentine felt really proud to have known him. And this circumstance is important because, more or less contemporary, prince Charles of Viana was the responsible for the Spanish translation of Bruni’s Latin version of the Aristotelian Ethics.