Dones i STEM. Situació actual, la influència dels estereotips de gènere i iniciatives per aconseguir una presència equilibrada en l’àmbit de les STEM
Visualitza/
Metadades
Mostra el registre complet de l'elementcomunitat-uji-handle:10234/158176
comunitat-uji-handle2:10234/71345
comunitat-uji-handle3:10234/107338
comunitat-uji-handle4:
TFG-TFMMetadades
Títol
Dones i STEM. Situació actual, la influència dels estereotips de gènere i iniciatives per aconseguir una presència equilibrada en l’àmbit de les STEMAutoria
Tutor/Supervisor; Universitat.Departament
Senent-Vidal, María-José; Universitat Jaume I. Departament de Dret PrivatData de publicació
2023-09-27Editor
Universitat Jaume IResum
L’objecte d’aquest Treball de Fi de Màster (TFM) és el d’estudiar les causes i les
conseqüències del perquè menys dones decideixen formar-se i dedicar-se a les
professions STEM (Science, Technology, Engineering and ... [+]
L’objecte d’aquest Treball de Fi de Màster (TFM) és el d’estudiar les causes i les
conseqüències del perquè menys dones decideixen formar-se i dedicar-se a les
professions STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics) i TIC
(Tecnologies de la Informació i la Comunicació), com influeixen els estereotips i els rols
de gènere en la presa de decisions i què ocorre amb aquelles dones que sí que arriben
a llocs de responsabilitat en les STEM. Per això, s’analitza quina és la situació actual de
les dones en els graus i professions STEM, tant a Espanya com al País Valencià i també
a Europa i quines iniciatives s’estan desenvolupant al llarg de la Unió Europea, Espanya
i el País Valencià per a fomentar la tria de les professions STEM entre les xiquetes i les
dones.
En referència a la metodologia, el present treball consisteix a fer una revisió bibliogràfica
de les investigacions, treballs acadèmics, informes, estudis, pàgines web d’organismes
i estadístiques publicades amb anterioritat al present TFM per a conéixer els punts
principals del que s’ha investigat i quins aspectes estan encara per analitzar. També
s’estudien les polítiques i normatives que incideixen en la igualtat de gènere, tant a
escala general com en l’àmbit científic i tecnològic. Respecte al marc teòric, s’ha fet ús
de conceptes i teories tan rellevants per a la temàtica com el de tecnofòbia, leacky
pipeline, amenaça de l’estereotip, sostre de vidre, computer anxiety, teoria de la
congruència del rol, gueto de vellut, precipici de vidre, profecia autocomplerta,
autoeficiència ocupacional, entre altres.
En referència als resultats obtinguts, és important destacar el paper que juguen els
estereotips i els rols de gènere a l’hora de què les dones decidisquen no dedicar-se a
les STEM, ja que en ser un sector majoritàriament masculí es veu amb cert recel que
les dones s’incorporen en aquestes professions. Els estereotips de gènere també
influeixen en el fet que les dones es culpabilitzen a si mateixes de no ser bones en les
matèries de ciències i tecnologies quan, en realitat, estan sent influenciades per les
expectatives socials del que s’espera d’elles soles per ser dones. Un altre assumpte
interessant és el de la falta de dones en STEM i les conseqüències que açò comporta
per a la societat, ja que en el camp de les ciències i les tecnologies, si no es té en compte
la visió de les dones s’està deixant de banda el punt de vista de vora el 50% de la
població mundial i aquest fet té fortes repercussions en matèria de millores socials i
avanços tecnològics.
Algunes de les conclusions més destacades serien que la majoria dels projectes i
mesures que es duen a terme en l’àmbit europeu, espanyol i valencià no culpabilitzen a
les xiquetes de no triar graus STEM, sinó que són conscients de com els estereotips i
rols de gènere influeixen en aquestes persones perquè no acaben dedicant-se a
aquestes professions. Per aquest motiu, es posa el focus en la família, el professorat i
en l’ensenyança tradicional, a més d’en l’alumnat masculí, per a formar-los en matèria
d’igualtat amb l’objectiu d’aconseguir una major conscienciació respecte a la
problemàtica esmentada. Una altra conclusió és la necessitat d’investigar més en les
conseqüències socials de la falta de dones en STEM i no sols en les repercussions
econòmiques de la falta d’elles, ja que en nombroses ocasions es percep que s’està
perdent talent femení com una pèrdua de diners, però també s’hauria de veure com una
oportunitat de millorar la situació econòmica i social de les dones, la qual,
tradicionalment, ha estat per davall de la dels homes.
Finalment, respecte a les recomanacions dutes a terme, la principal seria que es
desenvolupen projectes de conscienciació de la falta de dones en les professions STEM
també una vegada finalitzada l’etapa educativa, ja que la majoria dels projectes
analitzats es produeixen durant l’Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria,
Formació Professional i a la Universitat. En canvi, no es troben quasi projectes fora
d’aquests àmbits i seria interessant que es treballés aquest aspecte més enllà de l’àmbit
formatiu, pel fet que, possiblement, hi ha dones que al ser conscient de la situació i de
com han sigut influenciades pels estereotips i rols de gènere es plantegen reorientar la
seua carrera professional o millorar les seues habilitats tecnològiques per fer-ne ús en
el dia a dia. [-]
Paraules clau / Matèries
Descripció
Treball final de Màster Universitari en Igualtat i Gènere en l'Àmbit Públic i Privat (Pla de 2013). Codi: SRM042. Curs acadèmic 2022/2023
Tipus de document
info:eu-repo/semantics/masterThesisDrets d'accés
info:eu-repo/semantics/openAccess