Dones i STEM. Situació actual, la influència dels estereotips de gènere i iniciatives per aconseguir una presència equilibrada en l’àmbit de les STEM

Abstract

L’objecte d’aquest Treball de Fi de Màster (TFM) és el d’estudiar les causes i les conseqüències del perquè menys dones decideixen formar-se i dedicar-se a les professions STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics) i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), com influeixen els estereotips i els rols de gènere en la presa de decisions i què ocorre amb aquelles dones que sí que arriben a llocs de responsabilitat en les STEM. Per això, s’analitza quina és la situació actual de les dones en els graus i professions STEM, tant a Espanya com al País Valencià i també a Europa i quines iniciatives s’estan desenvolupant al llarg de la Unió Europea, Espanya i el País Valencià per a fomentar la tria de les professions STEM entre les xiquetes i les dones. En referència a la metodologia, el present treball consisteix a fer una revisió bibliogràfica de les investigacions, treballs acadèmics, informes, estudis, pàgines web d’organismes i estadístiques publicades amb anterioritat al present TFM per a conéixer els punts principals del que s’ha investigat i quins aspectes estan encara per analitzar. També s’estudien les polítiques i normatives que incideixen en la igualtat de gènere, tant a escala general com en l’àmbit científic i tecnològic. Respecte al marc teòric, s’ha fet ús de conceptes i teories tan rellevants per a la temàtica com el de tecnofòbia, leacky pipeline, amenaça de l’estereotip, sostre de vidre, computer anxiety, teoria de la congruència del rol, gueto de vellut, precipici de vidre, profecia autocomplerta, autoeficiència ocupacional, entre altres. En referència als resultats obtinguts, és important destacar el paper que juguen els estereotips i els rols de gènere a l’hora de què les dones decidisquen no dedicar-se a les STEM, ja que en ser un sector majoritàriament masculí es veu amb cert recel que les dones s’incorporen en aquestes professions. Els estereotips de gènere també influeixen en el fet que les dones es culpabilitzen a si mateixes de no ser bones en les matèries de ciències i tecnologies quan, en realitat, estan sent influenciades per les expectatives socials del que s’espera d’elles soles per ser dones. Un altre assumpte interessant és el de la falta de dones en STEM i les conseqüències que açò comporta per a la societat, ja que en el camp de les ciències i les tecnologies, si no es té en compte la visió de les dones s’està deixant de banda el punt de vista de vora el 50% de la població mundial i aquest fet té fortes repercussions en matèria de millores socials i avanços tecnològics. Algunes de les conclusions més destacades serien que la majoria dels projectes i mesures que es duen a terme en l’àmbit europeu, espanyol i valencià no culpabilitzen a les xiquetes de no triar graus STEM, sinó que són conscients de com els estereotips i rols de gènere influeixen en aquestes persones perquè no acaben dedicant-se a aquestes professions. Per aquest motiu, es posa el focus en la família, el professorat i en l’ensenyança tradicional, a més d’en l’alumnat masculí, per a formar-los en matèria d’igualtat amb l’objectiu d’aconseguir una major conscienciació respecte a la problemàtica esmentada. Una altra conclusió és la necessitat d’investigar més en les conseqüències socials de la falta de dones en STEM i no sols en les repercussions econòmiques de la falta d’elles, ja que en nombroses ocasions es percep que s’està perdent talent femení com una pèrdua de diners, però també s’hauria de veure com una oportunitat de millorar la situació econòmica i social de les dones, la qual, tradicionalment, ha estat per davall de la dels homes. Finalment, respecte a les recomanacions dutes a terme, la principal seria que es desenvolupen projectes de conscienciació de la falta de dones en les professions STEM també una vegada finalitzada l’etapa educativa, ja que la majoria dels projectes analitzats es produeixen durant l’Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional i a la Universitat. En canvi, no es troben quasi projectes fora d’aquests àmbits i seria interessant que es treballés aquest aspecte més enllà de l’àmbit formatiu, pel fet que, possiblement, hi ha dones que al ser conscient de la situació i de com han sigut influenciades pels estereotips i rols de gènere es plantegen reorientar la seua carrera professional o millorar les seues habilitats tecnològiques per fer-ne ús en el dia a dia.