Variants traductològiques a la Bíblia de Montserrat i a la Bíblia Catalana Interconfessional: alguns casos del Nou Testament

Abstract

La Bíblia de Montserrat constitueix la principal traducció moderna dels texts sagrats de la tradició cristiana al català fins a la publicació de la Bíblia Catalana Interconfessional, considerada la versió canònica per l’Església. Alguns exemples extrets del Nou Testament serviran per a analitzar quines opcions han triat els traductors de totes dues obres davant d’una transmissió no unívoca. Tot i la dificultat per a cercar un patró de selecció textual, podrem escatir el plantejament teòric dels traductors davant dels problemes derivats de la confrontació de les solucions del grec estàndard amb les pròpies d’una dicció semititzant i amb les de la Koiné.

The so-called Montserrat Bible served as the main modern Catalan translation of the sacred texts of the Christian tradition till the publication of the Interconfessional Catalan Bible, which is considered the canonical version by the Church. Some examples taken from the New Testament will be used to analyse which options were chosen by the translators of both works for a non-unambiguous transmission. In spite of the difficulty for finding a pattern of textual selection, we will be able to define the translators’ theoretical approach to the problems arising from the confrontation of the solutions of standard Greek either with those of a Semitic diction or with those of a Koine diction.