Entorns escolars: Espais urbans per a la coeducació

Abstract

El present Treball Final de Màster té l’objectiu d’indagar sobre com els aspectes de l’espai urbà incideixen en l’educació, en especial d’infants i adolescents, i detectar els distints aprenentatges que obtenen xics i xiques. Es tracta d’assenyalar quins aspectes comuniquen sexisme o reforcen diferències basades en el gènere que provoquen desigualtat; i quins altres contribueixen a reconèixer la diversitat i a promoure una vivència en igualtat d’oportunitats. El marc teòric sobre perspectiva de gènere facilita arguments que, aplicats a l’anàlisi de l’espai urbà, ajuden a esbrinar quins factors de la configuració de l’espai, del disseny i la planificació urbana, tenen impacte en l’educació de manera desigual, o quins altres afavoreixen la coeducació. El plantejament metodològic és el d’un estudi de cas, centrat en un espai d’ús quotidià, i prou utilitzat per la infància i l’adolescència: els entorns urbans de centres educatius, en concret, del municipi de Meliana. Amb l’objectiu de conèixer les realitats diverses en funció del gènere i l’edat, i de fer confluir sabers tècnics i sabers locals, s’utilitzen eines per implicar els principals agents de la comunitat educativa que fan ús d’aquests espais. Els resultats ajuden a identificar aquells factors que més allunyen les experiències de vida de xiques i xics, i d’adults i infància. Un d’aquests és l’hegemonia de la mobilitat amb cotxe, que condiciona el disseny de tota la ciutat, però és especialment crític en els carrers que envolten les escoles. Altre factor és la ubicació d’aquests equipaments en entorns poc vitals, cosa que influeix en la percepció de seguretat d’infants i adults. Aquests factors dificulten una experiència de gaudi d’aquest paisatge quotidià, on ha de ser prioritari caminar en companyia, cuidar, trobar-se o jugar. Els desplaçaments a l’escola es realitzen doncs condicionats a aquests factors, i esdevenen pràctiques que reforcen rols i estereotips de gènere, que limiten la llibertat d’ús i el dret a la ciutat. D’altra banda, l’anàlisi d’alguns espais públics, com places i parcs, desvetlla la necessitat d’un disseny que desperte la creativitat, facilite l’apropiació per part d’infants i adolescents, i evite l’exclusió. Per a això, es manifesta imprescindible que les decisions sobre el disseny i construcció de la ciutat, es facen de manera participada, i que compten amb tota la ciutadania sense excepció. Amb els resultats d’aquest treball es vol incidir en els processos de transformació i regeneració urbana, en pro d’eixa coeducació i igualtat. Es proposa partir dels entorns dels centres educatius, com fragments de ciutat amb potencial co-educador, per després fer-se extensible a altres entorns i que contagien eixa millora a la resta d’espais de la ciutat. S’espera que el treball tinga una finalitat pràctica i aporte continguts d’utilitat per al disseny d’eines diverses: per a la comunitat educativa (perquè s’active la capacitat d’agència en la transformació del seu entorn), per al planejament urbà (perquè que partisca de la premissa de ser un planejament corresponsable) i per a ser incorporat en plans municipals d’igualtat (perquè aborden accions sobre l’espai urbà, que és clau per al desenvolupament de la vida quotidiana).