Le vocable «Sahel» comme indicateur discursif de l’espace identitaire du Nord-Cameroun
![Thumbnail](/xmlui/bitstream/handle/10234/197602/Hatolong_Boho_vocable.pdf.jpg?sequence=4&isAllowed=y)
Ver/ Abrir
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemcomunitat-uji-handle:10234/10
comunitat-uji-handle2:10234/158177
comunitat-uji-handle3:10234/159025
comunitat-uji-handle4:10234/197402
REVISTESMetadatos
Título
Le vocable «Sahel» comme indicateur discursif de l’espace identitaire du Nord-CamerounAutoría
Fecha de publicación
2016Editor
Universitat Jaume I. Servei d'Activitats Socioculturals (SASC); Universitat Jaume I. Seminari Permanent d'Aprenentatge en Participació Comunitària "Garbell"ISSN
2386-5458Tipo de documento
info:eu-repo/semantics/articleVersión de la editorial
https://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/issue/view/v3n6Versión
info:eu-repo/semantics/publishedVersionPalabras clave / Materias
Resumen
Le langage ou les pratiques langagières sont susceptibles de créer
des lieux communs où se cristallisent, symboliquement ou concrètement, les
identités culturelles. La mise en mots de l’espace sahélien du Cameroun ... [+]
Le langage ou les pratiques langagières sont susceptibles de créer
des lieux communs où se cristallisent, symboliquement ou concrètement, les
identités culturelles. La mise en mots de l’espace sahélien du Cameroun à travers le vocable « Sahel » et ses dérivés terminologiques en est une illustration.
En effet, le mot sert de descripteur et participe d’une géographie tranquille
de la socio-culture ou d’une sémiotique du quotidien. Si « Sahel » est le mot
désignateur d’un vaste univers socioculturel, « sahélitude » en est la pratique,
c’est-à-dire le fondement d’un modèle de discours identitaire ou d’une vision
politique objective. Les discours sur fond de déchirement et d’exclusion
sociale s’étant montrés inopérants pour les sociétés en quête d’intégration et
d’une politique publique plus juste, les positionnements relativistes et consensuels s’imposent comme mesure palliative. L’éconyme peut donc supplanter
l’anthropo-socionyme pour constituer un mode
in vivo
de dire réflexif ou de
dire altéritaire. [-]
El lenguaje o las prácticas lingüísticas son susceptibles de crear
lazos comunes en los que cristalicen, simbólicamente o específicamente,
las identidades culturales. La plasmación del espacio saheliano ... [+]
El lenguaje o las prácticas lingüísticas son susceptibles de crear
lazos comunes en los que cristalicen, simbólicamente o específicamente,
las identidades culturales. La plasmación del espacio saheliano de Camerún
mediante el vocablo «Sahel» y sus derivados terminológicos son un ejemplo
de ello. De hecho, esta palabra describe y participa en una geografía tranquila de la sociocultura o en una semiótica del día a día. «Sahel» es el término
que designa un universo sociocultural vasto y la «sahélitude» es su práctica,
es decir, los cimientos de un modelo de discurso identitario o de una visión
política objetiva. Dado que los discursos centrados en el desgarro y la exclusión social son inoperativos para las sociedades que buscan la integración y
políticas públicas más justas, los posicionamientos relativistas y consensuales
se imponen como medida paliativa. Por tanto, el ecónimo puede suplantar al
antroposociónimo para constituir un modo in vivo de decir reflexivo o alteritario. [-]
El llenguatge o les pràctiques lingüístiques són susceptibles de crear
lligams comuns en què es materialitzen, simbòlicament o específicament,
les identitats culturals. La transmissió de l’espai sahelià de Camerun ... [+]
El llenguatge o les pràctiques lingüístiques són susceptibles de crear
lligams comuns en què es materialitzen, simbòlicament o específicament,
les identitats culturals. La transmissió de l’espai sahelià de Camerun amb el
vocable «Sahel» i els seus derivats terminològics en són un exemple. De fet,
aquesta paraula descriu i participa a una geografia tranquil·la de la
sociocultura o a una semiòtica de la vida diària. «Sahel» és el terme que designa un
univers sociocultural vast i la «sahélitude» és la seua pràctica, és a dir, els
fonaments d’un model de discurs
identitari o d’una visió política objectiva.
Com que els discursos que giren al voltant de l’aïllament i l’exclusió social
són inoperatius per a les societats que busquen la integració i polítiques públiques més justes, els posicionaments relativistes i consensuals s’imposen com
a mesura pal·liativa. Per tant, l’ecònim pot substituir l’antroposociònim per a
constituir un mode in vivo de dir reflexiu o dir alteritari. [-]
Language and linguistic practices can create common places
where cultural identities are symbolically or concretely crystallized. An illustration of this is the use of the term ‘Sahel’ and its terminological ... [+]
Language and linguistic practices can create common places
where cultural identities are symbolically or concretely crystallized. An illustration of this is the use of the term ‘Sahel’ and its terminological derivatives
to refer to the Cameroonian Sahel space. Indeed, the word describes and contributes to a quiet socio-cultural geography, or to everyday semiotics. ‘Sahel’ is the word used to designate a wide socio-cultural universe, and ‘sahélitude’
is its practice, that is, the basis for an identity discourse model or an objective political vision. Since discourses based on discordance and exclusion are
unworkable in societies seeking integration and fair public policy, relativist
and consensual positioning are imposed as a palliative measure. Consequently,
the econym can supplant the anthropo-socionym to constitute an in vivo way
of saying reflexive or alterity. [-]
Publicado en
kult-ur, vol. 3, núm. 6Derechos de acceso
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aparece en las colecciones
- kult-ur_2016_v.3_n.6 [18]