Kultur, vol.3, núm. 6, any 2016

Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació

DOI: https://doi.org/10.6035/Kult-ur.2016.3.6

La ciutat esdevé un complex cultural on es conjuguen sabers i experiències representats als seus carrers i places, però també a les seues dinàmiques, tradicions i narratives. Aplicar una mirada educativa cap a la ciutat implica repensar els imaginaris en torn als quals ens anem construint com a subjectes, i a partir dels quals articulem les nostres vides en societat. En aquest sentit aspectes com l’experiència, la quotidianitat o la participació van a marcar l’anàlisi dels processos educatius que en ella es produeixen.

Analitzar la relació entre educació i ciutat esdevé una formulació genèrica que engloba moltes altres concrecions com ara: barri i escola, carrers i ciutadania, festa i participació, discurs i transformació, entre altres, les quals es deriven de les realitats i problemàtiques concretes que es viuen i sobre les que s’actua. Aquestes respostes també s’articulen en torn a un discurs pedagògic que podem identificar a les seues dinàmiques, projectes i formes de relació. Les aportacions al monogràfic profunditzen en aquesta mirada educativa als processos de subjectivació i construcció col·lectiva que venen desenvolupant-se a les nostres ciutats.  

Mar Estrela Cerveró, Coord. Àgora

 ÍNDEX

- Número complet

ACRÒPOLI

1. Editorial. p. 9-15

ÀGORA

2. Una introducció a «Mirades educatives a la ciutat: experiència quotidianitat i participació». M. Mar Estrela Cerveró. p. 19-28

3. La ciutat des de l’activisme i la cultura visual: cap a una mirada urbana del col·lectiu docent. Ricard Huerta. p. 29-60

4. De viatge… captant desplaçaments corporis en una ciutat que educa. William Moreno Gómez, Maria Isabel Herrera Velásquez, Daniel Hincapié Bedoya, Santiago Marulanda Hoyos. p. 61-88

5. Participació estudiantil comunitària. Silvia Rosario Lopez de Maturana Luna. p. 89-104

6. Un lloc per a la infància: experimentació de noves pràctiques de transformació urbana des del projecte per a una escola plural. Júlia Gomar, Julia Pineda p. 107-124

7. Educació integral en la ciutat: processos de formació de territoris educatius en la experiència de Belo Horizonte, Mines Gerais, Brasil. Paulo Felipe Lopes de Carvalho, Lúcia Helena Alvarez Leite. p. 129-150

8. La influència de l’escola i les cultures juvenils en la generació de l’ensenyament en valencià. Xavier Sarrià i Batlle. p. 151-170

9. Participació, ciutat i educació: els consells d'infància i d'adolescència. José Luís Muñoz Moreno, Sara Colorado Ramírez. p 171-192

EXTRAMURS

10. Un entorn que discapacita? Principals barreres de transport i infraestructura identificades en la història de vida de Rafa. Almudena Cotán Fernández. p. 195-214

11. El dret a participar en la vida cultural i les seves conseqüències per a l'aprenentatge: una història de vida. Tomás Segarra Arnau. p. 215-236

12. El terme «Sahel» com a indicador discursiu de l'espai d'identitat a Camerun Nord. Zacharie Hatolong Boho. p. 261-272

13. «Faena teniu!». arxius digitals i memòria oral. Nelo Vilar i Herrero, Cyrille Larpenteur. p. 237-260

BIBLOS

14. Jovénes y sus potencias creadoras. Teresa Negrete. p. 333-337

STOA

15. Converses amb Jaume Carbonell i Jaume Martínez Bonafé. Jaume Carbonell, Jaume Martínez Bonafé, M. Mar Estrela Cerveró. p. 275-296

16. Disoñando sinergias educativas con la comunidad.  Carlos Calvo, M. Mar Estrela Cerveró. p. 297-308

17. Jesús pobre: ruralisme i modernitat als peus del Montgó. Eva Terol. p. 309-329