Investigació i gènere a la Universitat Jaume I 2020

Abstract

La ciència, el coneixement i el saber han estat durant segles espais masculins. Des de la seua creació en el segle xii com a institució dedicada a la producció i transmissió del coneixement, les universitats es van convertir en un espai masculí exclusiu. De fet, i tret d’excepcions, van ser molt poques les dones que assistien a la universitat. Les que ho feien es trobaven amb nombroses dificultats, en el cas concret de Concepción Arenal, ja en el segle xix, es disfressava d’home per a assistir a les classes. I una vegada va obtindre el permís del rector per a assistir-hi vestida de dona, l’acompanyava un uixer de la universitat. A Espanya es va reglamentar l’accés de les dones a les universitats en 1910, precisament un 8 de març, sent Emilia Pardo Bazán consellera d’Instrucció Pública. Des de llavors, la presència de les dones en les universitats ha anat creixent, i actualment supera els homes. En el curs 2018-2019 les dones matriculades en universitats representaven el 55,2 % i els homes el 44,8 %. Aquesta diferència s’incrementa en el cas de les titulades i els titulats, 59,6 % enfront del 40,4 %. Ara bé, la presència de dones i homes no és idèntica en totes les disciplines, ja que es produeix una segregació horitzontal en els estudis universitaris. Així, les enginyeries i l’arquitectura són disciplines masculinitzades, en les quals els homes representen el 75,2 %, mentre que en ciències de la salut el 70,3 % són dones. Les altres tres grans branques del coneixement, ciències socials i jurídiques, arts i humanitats i ciències, mantenen proporcions equilibrades entre dones i homes. Aquesta segregació origina que la posterior inclusió en el mercat laboral també s’especialitze, sobretot pel que fa a les disciplines stem (Science, Technology, Engineering and Mathematics). Pel que fa al Consell Superior de Recerques Científiques (csic), es va crear en 1939 com a continuació de la Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques (jae), creada en 1907 per Santiago Ramón y Cajal. En 1940 el csic comptava amb el 13,5 % de dones, mentre que en 2019 el total era de 39,5 %. És evident l’increment en la presència de les dones en les dues institucions més representatives del coneixement i la ciència al nostre país. Ara bé, aquest primer indicador realitzat sobre la presència de les dones en els estudis universitaris no matisa la segregació vertical que ocorre en els centres de recerca i de coneixement i l’absència més gran de les dones en aquest, a saber: si el personal que treballa en les universitats i en els centres de recerca és paritari, si dones i homes ocupen o no llocs similars en la carrera docent i investigadora i, finalment, com és el repartiment en els llocs de direcció i poder en els centres. També es pot tindre en compte el nombre de premis rebuts per dones i homes en la ciència, com per exemple els premis Nobel o altres relacionats. A més d’indicadors com el nombre de publicacions de dones i homes i d’entre aquestes les que han tingut més difusió en editorials i revistes d’impacte. Així com el nombre de citacions que han tingut les investigacions i les dones que dirigeixen grups de recerca competitius. Més àrdua seria la tasca, però no menys necessària, d’analitzar aquells projectes de recerca que han inclòs la perspectiva de gènere en totes les fases del seu disseny de recerca, ja que no n’hi ha prou amb la presència de dones en la recerca científica si hi ha una absència de perspectiva de gènere en aquesta. Aquesta absència portaria a produir una ciència esbiaixada i androcèntrica, elaborada històricament per homes i que, encara que en l’actualitat consten més dones, segueix sense incorporar aquesta perspectiva de gènere que estaria relacionada amb l’objectiu de visibilitzar i impulsar la recerca científica amb perspectiva de gènere. A la Universitat Jaume I, el II Pla d’Igualtat (2016-2020) inclou en l’eix 4 (Investigacions, publicacions i transferència de coneixements) una sèrie d’accions amb aquesta finalitat. Entre aquestes accions està l’acció 51: Difondre els resultats de les recerques realitzades en l’uji sobre temàtiques de gènere, organitzant un congrés biennal. Seguint les indicacions del II Pla d’Igualtat, la Unitat d’Igualtat de la Universitat Jaume I ha organitzat el IV Congrés d’Investigació i Gènere, congrés que s’hauria d’haver celebrat el mes de maig de 2020, però la declaració de l’estat d’alarma amb motiu de la pandèmia entre els mesos de març a juny va impedir-ne la realització presencial. Finalment es va celebrar en línia el dia 21 d’octubre, i va ser inaugurat per la rectora Eva Alcón Soler. Per a la seua posada en marxa es va comptar amb un comitè organitzador format pels degans de les facultats de Ciències de la Salut i de Ciències Humanes i Socials, la secretària de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, les directores de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals i de l’Escola de Doctorat, la vicepresidenta de la Fundació Isonomia i la secretària de l’Institut d’Estudis Feministes i de Gènere Purificació Escribano. Així mateix, es va constituir un comitè científic per a avaluar les comunicacions presentades. L’avaluació es va efectuar pel sistema de revisió cega, constituïda per un o una experta de l’uji i una altra persona experta, d’una altra universitat, especialista en la temàtica. El nombre total de comunicacions presentades va ser de 29, de les quals 28 van ser presentades per dones i una només per un home. La seua distribució per centres va ser la següent: 23 corresponen a la fchs; 2, a la fcje; 4, a la fcs i cap procedent de l’estce. Els premis concedits es distribuïen en cinc modalitats. En la modalitat d’Investigació i Innovació Docent es van presentar sis comunicacions; en la modalitat de Projectes d’Investigació, dues; en Tesis Doctorals, una; en Treball de Final de Màster, catorze; i, finalment, en Treball de Final de Grau, sis. Els premis, lliurats per la vicerectora de Promoció Lingüística i Igualtat, Pilar Safont Jordà, es van concedir a les següents persones: en la modalitat Investigació i Innovació Docent a Alessandra Farné i Eloísa Nos Aldás; en la modalitat Projectes de Recerca a l’equip format per Eva Cifre Gallego, Lartiza M. Machín Rincón, M.ª Pilar Domínguez Castillo, Mónica Segovia Pérez, M.ª Pilar Laguna Sánchez, Leire Gartzia Fernández i María Vera Perea; en la modalitat Tesis Doctorals, la premiada va ser Elvia González del Pliego Dorantes; en la modalitat Treball de Final de Màster, Bochra Laghssais i Elvira Mondragón García, i en la modalitat Treball de Final de Grau, Sheila Parra Gómez. El present text s’estructura de la següent manera: en primer lloc s’inclou la conferència impartida per la professora Rosa Cobo Bedia titulada «La quarta ona feminista i la violència sexual»; en segon lloc s’adjunten les comunicacions de les guanyadores dels premis del IV Congrés d’Investigació i Gènere de l’uji; i finalment s’afegeixen la resta de comunicacions. Des de l’organització del congrés volem donar l’enhorabona a les persones premiades i a les participants, i animar a continuar investigant en temàtiques de gènere.