Instruments masculinitzats i feminitzats: la perpetuació del patriarcat musical
Visualitza/
Metadades
Mostra el registre complet de l'elementcomunitat-uji-handle:10234/158176
comunitat-uji-handle2:10234/71345
comunitat-uji-handle3:10234/76946
comunitat-uji-handle4:
TFG-TFMMetadades
Títol
Instruments masculinitzats i feminitzats: la perpetuació del patriarcat musicalAutoria
Tutor/Supervisor; Universitat.Departament
Reverter-Bañón, Sonia; Universitat Jaume I. Departament de Filosofia i SociologiaData de publicació
2018-10-25Editor
Universitat Jaume IResum
La relació entre els estereotips de gènere i l’elecció d’instrument musical ha sigut
estudiada des de finals dels anys 70 (Abeles i Porter, 1978; Delzell i Leppla, 1992).
Els estereotips de gènere son un punt bàsic ... [+]
La relació entre els estereotips de gènere i l’elecció d’instrument musical ha sigut
estudiada des de finals dels anys 70 (Abeles i Porter, 1978; Delzell i Leppla, 1992).
Els estereotips de gènere son un punt bàsic a la investigació feminista perquè tenen
un paper molt important a la socialització de l’individu (González 1999) i en la
construcció de la identitat de gènere. Preteniem detectar diferències de sexe/gènere
en l’elecció d’instrument musical i en altres variables associades a la pràctica musical.
El sexe era la variable independent, i es comparava amb la resta de variables
dependents. A la primera part de la investigació vam obtindre les plantilles d’una
mostra de bandes musicals (14 bandes, n=783). A la segona part, vam elaborar un
qüestionari ad hoc per a estudiants de música (n=125). En tots els casos vam utilitzar
l’anàlisi Khi-Quadrat.
Els resultats en la primera mostra manifesten que les xiques tendeixen a tocar
instruments de vent fusta i els xics tendeixen a tocar vent metall i percussió
(χ2(3)=196,294, p<0.000). El mateix patró s’ha repetit a la segona mostra
(χ2(4)=22,891, p<0.000). Amb les altres variables, s’ha observat que toquen
instruments secundaris per igual, però segueixen patrons estereotipats (χ2(2)=5,114,
p<0.078). No s’han trobat diferències en la percepció subjectiva dels factors que
condicionen l’elecció d’instrument. S’ha vist que els xics tendeixen a tocar en
agrupacions extra acadèmiques més que les xiques (χ2(1)=7,913, p<0,005). Xiques i
xics també difereixen en les seues aspiracions laborals (χ2(2)=6,772, p<0,034).
Concloem que el patriarcat musical, junt amb els estereotips, està en la base del
fenomen dels instruments masculinitzats i feminitzats i sustenta la desigualtat entre
dones i homes als espais i a les tasques musicals. És imprescindible investigar per
elaborar estratègies òptimes d’acció i així conseguir un model de socialització inclusiu
que no naturalitze les diferències. [-]
The relation betwen gender stereotypes and the election of musical instrument has
been studied since the end of the 70s (Abeles i Porter, 1978; Delzell i Leppla, 1992).
The gender stereotypes are a basic point in ... [+]
The relation betwen gender stereotypes and the election of musical instrument has
been studied since the end of the 70s (Abeles i Porter, 1978; Delzell i Leppla, 1992).
The gender stereotypes are a basic point in feminist investigation because they have
a very important paper in the socialization of the individual (González, 1999) and in
the construction of the gender identity. We pretended to detect sex/gender differences
in the election of musical instrument and in other variables associated to musical
practice. The sex was the independent variable and it was compared with the other
dependent variables. In the first part of the investigation, we obtained the personnel of
a sample of musical bands (14 bands, n=783). In the second part, we developed an
ad hoc questionnaire for music students (n=125). In all the cases we used the Chi-
Square analysis.
The results in the first sample showed that girls tend to play woodwing instruments
and boys tend to play brass instruments and percussion (χ2(3)=196,294, p< 0.000).
The same pattern was repeated in the second sample (χ2(4)=22,891, p< 0.000). With
the other variables, we observed that boys and girls play secondary instruments
equaly, but they reproduce stereotyped patterns (χ2(2)=5,114, p< 0.078). There’s no
difference in the subjective perception of the factors that condition the instrument
election. We saw that boys tend to play in extra-academic groups more than girls
(χ2(1)=7,913, p<0,005). Girls and boys also differ in their work aspirations (χ2(2) =
6,772, p<0,034).
We conclued that musical patriarchy and the estereotypes are in the base of the
masculinised and feminised instruments and it support the inequality between women
and men in different spaces and musical tasks. It is indispensable to investigate and
develop optimum actions and strategies to get an a inclusive socialization model to
overthorw the naturalize of the differences. [-]
Paraules clau / Matèries
Màster Universitari en Investigació Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania | Máster Universitario en Investigación Aplicada en Estudios Feministas, de Género y Ciudadanía | Master's Degree in Applied Research in Feminist, Gender and Citizenship Studies | gènere | música | estereotips | patriarcat musical | instruments musicals | socialització | agrupacions musicals | gender | music | estereotype | musical patriarchy | musical instruments | socialization | musical bands
Descripció
Treball Final de Màster Universitari en Investigació Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania. Codi: SBQ023. Curs: 2017/2018
Tipus de document
info:eu-repo/semantics/masterThesisDrets d'accés
info:eu-repo/semantics/openAccess
Apareix a les col.leccions
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element:
Except where otherwise noted, this item's license is described as Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
Elements relacionats
Mostrant elements relacionats per títol, autoria, creador i matèria.
-
Creación y co-creación musical: ¿Quién es quién en las músicas de masas?
Faure-Carvallo, Adrien; Polo Pujadas, Magda; gustems, josep Publicacions de la Universitat Jaume I (2021)Los avances tecnológicos de las últimas décadas han transformado las músicas populares-urbanas a casi todos sus niveles. Los cambios experimentados desde la grabación hasta la distribución musical e, incluso, en los hábitos ... -
Elite Musicians: More Than a Physical Training
Vernia Carrasco, Ana M. Centro de Estudios e Investigaciones para el Desarrollo Docente CENID A.C. (2021)Musical activity can generate various responses, depending on whether the one listening to music is a musician or not. Recent studies p roved that brain activity is higher in an active musician, ... -
Folclore musical como medio de desarrollo de habilidades musicales
Yerzhanova, Zhibek Universitat Jaume I (2018)En el mundo moderno, la experiencia de la gente de la transferencia "de boca en boca" ha sido olvidada y requiere un avivamiento. Por lo tanto, el objetivo del investigación fue estudiar la influen cia del folklore musical ...