Del salón al monasterio. Leocadia Zamora, un retrato de mujer en la corte isabelina
Visualitza/
Metadades
Mostra el registre complet de l'elementcomunitat-uji-handle:10234/10
comunitat-uji-handle2:10234/158177
comunitat-uji-handle3:10234/618
comunitat-uji-handle4:10234/168575
REVISTESMetadades
Títol
Del salón al monasterio. Leocadia Zamora, un retrato de mujer en la corte isabelinaAutoria
Data de publicació
2016Editor
Universitat Jaume I. Institut Universitari d'Estudis Feministes i de GènereISSN
1139-1219; 2340-4930Cita bibliogràfica
PÉREZ-MARTÍN, Mariángeles. Del salón al monasterio. Leocadia Zamora, un retrato de mujer en la corte isabelina. Dossiers feministes, 2016, no 21, p. 195-214.Tipus de document
info:eu-repo/semantics/articleVersió de l'editorial
http://www.e-revistes.uji.es/index.php/dossiers/article/view/2486/2075Paraules clau / Matèries
Resum
Leocadia Zamora Quesada (Puerto Príncipe, 1819 – Oviedo, 1891) was the most beautiful woman in the Spanish court of Isabel II. At least that says an article published in Blanco y Negro (1959). The journalist made this ... [+]
Leocadia Zamora Quesada (Puerto Príncipe, 1819 – Oviedo, 1891) was the most beautiful woman in the Spanish court of Isabel II. At least that says an article published in Blanco y Negro (1959). The journalist made this statement watching the portrait by Federico de Madrazo y Kuntz (1847). This work caused a great sensation at the time. The portrayed maintained good relationship with the artist, like can see in their letters. Leocadia achieved great social relief in Court after settling in Madrid with his family.
She had a musical voice that enlivened the evenings in salones like the Countess Montijo, and was a close friend of Francisca and Eugenia Montijo, and Queen Isabel II. After a tour of several European cities and, according to some accounts, after some failed loves, including her nephew Rafael Zamora Perez de Urría, III Marquis Valero de Urría, retreated to a monastery. [-]
Leocadia Zamora Quesada (Puerto Príncipe, 1819 – Oviedo, 1891) fue la mujer más bella de la España de Isabel II. Así lo aseguraba un artículo de Blanco y Negro en 1959. El periodista hacía tal afirmación a la vista ... [+]
Leocadia Zamora Quesada (Puerto Príncipe, 1819 – Oviedo, 1891) fue la mujer más bella de la España de Isabel II. Así lo aseguraba un artículo de Blanco y Negro en 1959. El periodista hacía tal afirmación a la vista del retrato de Federico de Madrazo y Kuntz, 1847, una obra que causó sensación en la época. La retratada mantuvo buena relación con el pintor, como se aprecia en la correspondencia.
Leocadia alcanzó gran relieve social en la corte tras instalarse en Madrid junto a su familia, poseía una voz musical con la que amenizaba las veladas en salones como los de la condesa del Montijo, y fue muy amiga de Francisca y Eugenia de Montijo, y de la reina Isabel II. Tras recorrer varias ciudades europeas y, según algunas crónicas, tras varios amores frustrados, entre ellos su sobrino Rafael Zamora y Pérez de Urría, III marqués de Valero de Urría, se recluyó en un monasterio. [-]
Publicat a
Dossiers feministes, 2016, no. 21Drets d'accés
http://rightsstatements.org/vocab/CNE/1.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
info:eu-repo/semantics/openAccess