Prácticas audiovisuales en el 15M: innovación tecnológica, documental y videoartivismo

Abstract

Este artículo presenta los resultados de una investigación sobre las prácticas audiovisuales colaborativas que emergen en España en el ciclo de movilizaciones del 15M en 2011. En este periodo son numerosos los colectivos y plataformas ciudadanas que impulsan proyectos audiovisuales orientados a autorrepresentarse y a obtener incidencia política. Dicho fenómeno configuró un complejo ecosistema de prácticas audiovisuales que navegan entre el activismo y la creación artística, y que prefiguran un novedoso panorama audiovisual en el que el vídeo intersecciona con técnicas de experimentación digital e influencias de otras prácticas artísticas. Para el análisis de tan extensa y heterogénea producción, partimos de una metodología diseñada ad hoc basada en la revisión documental de estas prácticas desde una perspectiva comunicacional, procesual y estética. El estudio categoriza las distintas prácticas audiovisuales observando sus temáticas y lenguajes hasta revelar un ecosistema mediático que recoge reivindicaciones históricas –desde el feminismo y el ecologismo a la participación ciudadana–, y en el que conviven formatos clásicos –por ejemplo, el documental colaborativo– y estrategias innovadoras a partir del uso de la tecnología –videostreaming, redes sociales, etc.–; las intervenciones sobre el espacio público; y las acciones desde el audiovisual y el arte como expresión de la protesta. En torno al 15M, se percibe un nuevo tipo de activismo mediático, artístico y audiovisual que no solo corrió a cargo de la ciudadanía, sino que contó con profesionales de distintos ámbitos (desde el cine y el arte, a la informática o la arquitectura) que amplificaron el mensaje a partir de (auto)representaciones que revelan, a su vez, una fuerte impronta estética.

This article presents the results of research on collaborative audiovisual practices emerging in Spain in the 15M mobilization cycle in 2011. In this period, there are numerous collectives and citizen platforms that drive audiovisual projects aimed at self-representation and political impact. This phenomenon set up a complex ecosystem of audiovisual practices that navigate between activism and artistic creation, and that foresee a novel audiovisual landscape in which video intersects with digital experimentation techniques and influences of other artistic practises. For the analysis of such extensive and heterogeneous production, we started from an ad hoc designed methodology based on the documentary review of these practices from a communication, processual and aesthetic perspective. The study categorizes the different audiovisual practises by observing their themes and languages until a media ecosystem that collects historical claims is revealed – from feminism and ecologism to citizen participation – and in which classic formats coexist – for example, collaborative documentary – and innovative strategies from the use of technology – videostreaming, social media, etc. –; public space interventions; and actions from audiovisual and art as an expression of protest. Around 15M, a new type of media, artistic and audiovisual activism was perceived, which not only was carried out by the citizens but also had professionals from different fields (from film and art, to computer science or architecture) who amplified the message from (auto) representations that reveal, in turn, a strong aesthetic impression.

Aquest article presenta els resultats d’una recerca sobre les pràctiques audiovisuals col·laboratives que emergeixen a Espanya en el cicle de mobilitzacions del 15M el 2011. En aquest període, són nombrosos els col·lectius i plataformes ciutadanes que impulsen projectes audiovisuals orientats a autorrepresentar-se i a obtenir incidència política. Aquest fenomen va configurar un ecosistema complex de pràctiques audiovisuals que naveguen entre l’activisme i la creació artística, i que prefiguren un nou panorama audiovisual en què el vídeo intersecciona amb tècniques d’experimentació digital i influències d’altres pràctiques artístiques. Per a l’anàlisi d’aquesta producció tan extensa i heterogènia, partim d’una metodologia dissenyada ad hoc basada en la revisió documental d’aquestes pràctiques des d’una perspectiva comunicacional, processual i estètica. L’estudi categoritza les diferents pràctiques audiovisuals de manera que observa les seves temàtiques i llenguatges fins a revelar un ecosistema mediàtic que recull reivindicacions històriques –des del feminisme i l’ecologisme a la participació ciutadana–, i en què conviuen formats clàssics –per exemple, el documental col·laboratiu– i estratègies innovadores a partir de l’ús de la tecnologia –videostreaming, xarxes socials, etc.–; les intervencions sobre l’espai públic; i les accions des de l’audiovisual i l’art com a expressió de la protesta. Entorn del 15M, es percep un nou tipus d’activisme mediàtic, artístic i audiovisual que no només va ser per part de la ciutadania, sinó que va comptar amb professionals de diferents àmbits (des del cinema i l’art, a la informàtica o l’arquitectura) que van amplificar el missatge a partir d’(auto)representacions que revelen, alhora, una empremta estètica forta.