Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributor.authorEspada Arzo, María del Mar
dc.contributor.otherLópez-Meri, Amparo
dc.contributor.otherUniversitat Jaume I. Departament de Ciències de la Comunicació
dc.date.accessioned2020-01-29T16:54:56Z
dc.date.available2020-01-29T16:54:56Z
dc.date.issued2019-07-15
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10234/186100
dc.descriptionTreball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs acadèmic: 2018/2019ca_CA
dc.description.abstractEls mitjans de comunicació juguen un paper fonamental a l’hora de construir el imaginari col·lectiu comú, tenint el poder de visibilitzar o ocultar els problemes socials. La violència contra les dones és una de les lacres que afecten a les societats, sent la gravetat del problema i el paper fonamental que hi juguen els mitjans de comunicació el mòbil d’aquesta investigació. Aquest article analitza el tractament periodístic sobre violència contra les dones des d’una perspectiva novedosa, ja que es centra en el paper de les tertulianes, tertulians i presentadores que hi participen als magazins informatius matinals, amb l’objectiu de comprovar si aquests compleixen les pautes que es proposen als manuals deontològics periodístics sobre violència contra les dones, a més d’analitzar si aquests codis s’apliquen a les connexions en directe i als vídeos elaborats per a complementar informació. Per a comprovar-ho, s’han analitzat els casos de Diana Quer i Laura Luelmo, joves assassinades a Espanya per violència masclista al 2016 i 2018, respectivament. La metodologia utilitzada per a desenvolupar el projecte es basa en l’aplicació de l’anàlisi de contingut quantitatiu als fragments de 36 programes no consecutius on es tracten ambdós casos. Les mostres s’han extret dels magazins de televisió La Mañana de la 1, de TVE, i del El Programa de Ana Rosa, de Telecinc. Els resultats demostren que els magazins de televisió matinals incompleixen majoritàriament les recomanacions deontològiques existents sobre violència masclista, encara que hi ha una clara diferència entre la televisió pública i la televisió privada, sent aquesta segona la que incompleix la deontologia més regularment. No obstant, l’anàlisi realitzat evidencia una clara millora en el cas Laura Luelmo respecte al cas Diana Quer degut, principalment, a l’eclosió mundial de moviments feministes com el #MeToo que han suposat el punt de partida per a l’augment de la conscienciació social i, conseqüentment, de les millores del tractament deontològic als mitjans de comunicació.ca_CA
dc.description.abstractThe media plays a fundamental role when it comes to constructing the shared collective thinking. They can either raise awareness or hide certain social issues. Violence against women is one of society’s scourges; therefore, the importance of the problem and the media’s role in it are the mobile of this investigation. This article analyses the media’s treatment of gender violence from an original point of view, since it focuses on the role of the talk-show guests and hosts who participate in morning magazines. The objective is to verify if they follow the patterns established by the deontological manuals regarding violence against women and to analyse if these codes are also applied to live connections and the videos elaborated to complement information. In order to examine this, the cases of Diana Quer and Laura Luelmo, two young girls murdered due to gender violence in Spain in 2016 and 2018, have been analysed. The methodology followed is based on a quantitative analysis of 36 non-consecutive fragments where both cases are discussed. The samples have been extracted from TVE’s La Mañana de la 1, and Telecinco’s El Programa de Ana Rosa. The results show how morning magazines violate the existing deontological rules regarding gender violence. However, there is a clear difference between public and private television, with the latter being the one that violates the deontology more frequently. Nevertheless, the analysis shows a significant improvement in Laura Luelmo’s case, in comparison to Diana Quer’s one. This is due to the worldwide emergence of feminist movements, such as #MeToo, which have marked the beginning of the increase of social awareness. Consequently, this has also marked the improvement of the media’s deontological treatment.ca_CA
dc.format.extent42 p.ca_CA
dc.format.mimetypeapplication/pdfca_CA
dc.language.isocatca_CA
dc.publisherUniversitat Jaume Ica_CA
dc.rightsAtribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/*
dc.subjectGrau en Periodismeca_CA
dc.subjectGrado en Periodismoca_CA
dc.subjectBachelor's Degree in Journalismca_CA
dc.subjectviolència contra les donesca_CA
dc.subjectviolència masclistaca_CA
dc.subjectmagazín matinalca_CA
dc.subjectmanual deontològicca_CA
dc.subjectviolence against womenca_CA
dc.subjectgender violenceca_CA
dc.subjectmorning magazinesca_CA
dc.subjectdeontological manualca_CA
dc.titleViolència contra les dones i deontologia als magazins de televisió matinals. Els casos de Diana Quer i Laura Luelmoca_CA
dc.title.alternativeViolence against women and deontology in television morning magazins.The cases of Diana Quer and Laura Luelmoca_CA
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisca_CA
dc.educationLevelEstudios de Gradoca_CA
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_CA


Ficheros en el ítem

Thumbnail
Thumbnail

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como: Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional