Identitat i perifèries urbanes: el barri valencià del Cabanyal

Abstract

En el cas concret del Cabanyal, que va esdevenir barri de la Ciutat de València , no es tracta d’una mera absorció – ni menys encara, no cal dir-ho, d’una inversió de la relació de domini – sinó d’una satel·lització progressiva que recentment ha tendit a fer-ne, de l’ antic poblat marítim , una zona de pas despersonalitzada. La dialèctica de poder així establerta ha ignorat el respecte a la diversitat identitària i la possible integració harmònica en una nova planificació urbana de més volada . En les darreres dues dècades la administració valenciana ha optat , en canvi, per la utilització interessada d’un lloc amb identitat pròpia com a espai de trànsit cap a la mar, mercès a la projectada prolongació d’una gran avinguda de la ciutat, en un deliri d’especulació urbanística orientada cap a platges turístiques il·lusòriament paradisíaques. En els següents apartats intentaré sintetitzar el rerefons històric i presentar alguns factors de la memòria cultural col·lectiva que ha pogut operar en la resistència contra la despersonalització.

In the case of Cabanyal, which eventually became a neighbourhood in the city of Valencia, it could be argued that neither was it absorbed by the latter nor, needless to say, did they invert their particular control relationship. In the case of Cabanyal, though, a progressive satellisation process has turned the old seaside town into a de-personalised transit area. The power relations established have ignored the diversity of identities and the possibility of a harmonious integration of the area in a careful urban planning process. Quite on the contrary, during the last 20 years the Valencian administration has resorted to self-interested uses of a place that has its own identity as a transit area leading to the sea, subject to the enlargement of an important avenue from the city amidst a frenzy of urban speculation oriented towards illusorily paradisiac touristic beaches. In the lines below the historical background of the issues will be explored and a number of factors will be put forward on the collective cultural memories resisting the said de-personalisation process