La lluita de les dones per aconseguir l’espai públic a Espanya : del Sexenni democràtic a la Segona República

Abstract

Les dones espanyoles, de la mateixa manera com ho havien fet les altres dones europees, també lluitaren durant els segles XIX i XX per aconseguir la igualtat amb els homes i per introduir-se en l’espai públic, espai que, en principi, tenien vetat. De manera que el feminisme espanyol es trobà actiu durant aquests dos segles; i no només centrà els seus esforços en la lluita sufragista, sinó que també dirigí les seues demandes cap a altres qüestions socials igualment importants. Els tres aspectes fonamentals de la lluita feminista espanyola foren el sufragi, l’educació i el treball. La lluita pel vot de les dones començà en el Sexenni Democràtic i es regulà legalment per primera vegada durant la Dictadura de Primo de Rivera, encara que només s’inclogué a una part de les dones en el cens electoral. Tanmateix, s’havia establert un precedent que possibilità que en la Segona República s’atorgara el vot universal per a les dones amb les mateixes condicions que els homes, tot després d’un llarg debat en el qual Clara Campoamor fou la gran protagonista i la defensora acèrrima del vot femení. Pel que respecta a l’educació femenina, també els debats al seu voltant s’iniciaren a mitat del segle XIX. La Llei Moyano de 1957 fou el primer intent per escolaritzar obligatòriament a totes les xiquetes, però la seua escassa efectivitat provocà que durant el Sexenni Democràtic i la Restauració es demanaren més mesures. Finalment, la Segona República amplià els horitzons de l’educació femenina, que bevia directament dels ideals krausistes i l’Escola Lliure d’Ensenyament, i donà accés a les dones a tots els nivells educatius. I finalment, també la regularització del treball assalariat de les dones, que progressivament s’anaven incorporant al món laboral en condicions precàries, suposà una dura pugna que finalment produí els seus fruits. Durant la Restauració s’aprovaren les primeres lleis per assegurar el benestar de les treballadores, amb una especial atenció cap a les mares. En la Segona República es redactaren noves lleis per normalitzar les condicions laborals i s’establí un Segur de Maternitat, pioner a nivell internacional. Per tant, després de durs anys de lluita, per fi les dones aconseguiren parcel·les d’igualtat i llibertat.