Les expectatives de l'alumnat i la intervenció intercultural inclusiva

Abstract

L’objectiu del present treball és analitzar i incidir sobre les expectatives de futur de l’alumnat com a factor important per a la millora de la seva situació. Aquestes expectatives són variables cognitives d’anticipació (Cosacov, 2007) que depenen del professorat, els familiars (Cooper 1979), i l’autoimatge dels propis estudiants (Vázquez i Manassero, 2009). A més, en zones en risc d’exclusió les expectatives es tornen negatives (Cazorla, 1979) i l’escola respón amb intervencions assimilacionistes, provocant la continuitat de problemes com el baix rendiment o el fracàs escolar Navas, Sampascual i Castejón (1991). Així doncs, buscant reduir els problemes exclusors, el grup MEICRI proposa un procés d’investigació-acció participativa basada en el model intercultural inclusiu (Aguirre, Sales i Escobedo, 2014). I és que el context en el que es troben es caracteritza per estar situat en la perifèria d’una ciutat, on la major part dels veïns de la zona pertanyen a una minoria ètnica: l’ètnia gitana, és a dir, presenten tradicions culturals diferents a la majoria. Concretament el treball focalitza sobre l’alumnat de 3r cicle del Centre d’Educació Infantil i Primària del barri. Un centre que, en l’actualitat, està desenvolupant un procés de transformació en base a la proposta del grup MEICRI. Aquestes expectatives s’han analitzat a través de la recollida i anàlisi qualitatius de la informació, seguint la estructura d’un estudi de cas. Amb tot, s’ha conclós que les expectatives són baixes, veient-se especialment afectades per la visió que es té d’ells. No obstant això, tot i que continuen alguns problemes rellevants, una visita a la VOX UJI Ràdio, juntament amb una sessió informativa sobre l’oferta acadèmica de la universitat i altres estudis, ha motivat una lleugera reflexió sobre el futur de l’alumnat.