L’escola rural de Benafigos: l’Olivera

Abstract

Si a dia d’avui passegem pels camps del terme de Benafigos trobarem pocs agricultors que encara hi conreen aquestes terres. Unes terres que, si fem la vista cap enrere, foren molt profitoses per a tots el masovers i les famílies que vivien en les masades del Sol del Terme dels anys 50. Aquella imatge no és la que trobem ara. Encara hi ha algun camp cultivat pels veïns que no ha volgut deixar morir el llegat dels seus avantpassats però la majoria del masos estan despoblats i, com a conseqüència de la disminució demogràfica de la població, també desaparegué tot indici de vida per la contornada. I conseqüentment també desaparegué el nucli rural on els xiquets aprenien els sabers bàsics: l’escola de l’Olivera. Aquesta escola era el que quedava de l’esforç que va fer la República per tal d’apropar l’ensenyament a la població, ja que es tractava d’una escola mixta que recollia l’alumnat dels masos del terme. A més, no només aprenien els xiquets que anaven a l’escola sinó que aquests xiquets després ensenyaven als seus familiars (pares, germans grans...) aquelles lletres que no havien pogut aprendre a causa de l’esclat i posteriors misèries de la Guerra Civil. Aquest article és un recull de vivències (professorat, alumnat, veïns del poble...) del que fou l’escola de l’Olivera, d’allò que aprengueren i del que significà enmig d’un món rural de masovers amb pocs diners i amb una falta de mà d’obra que trobaven en els seus fills.