La inclusió de l'alumnat nouvingut a un institut de secundaria mitjançant el joc multicultural

Abstract

L’experiència que presentem es va desenvolupar en un institut de secundària de Badalona amb alumnes que integraven un aula d’acollida i que, per tant, procedien d’un país estranger i no coneixien ni el català ni el castellà, fet que dificultava la incorporació directa a l’aula ordinària. Mitjançant un el treball interdisciplinar entre el professorat de català de l’aula d’acollida i el professor d’Educació Física podem veure com el joc multicultural és una eina per acostar i afavorir la comprensió de la llengua per part de l’alumnat nouvingut al mateix temps que l’eduquem en valors propis de la nostra societat. Així, mitjançant el joc s’enriquia l’expressió escrita, l’expressió oral i la comprensió de la parla dintre d’un context lúdic. L’experiència evolucionava mitjançant la inclusió dels alumnes en l’aula ordinària on jugant als seus jocs s’afavoria la inclusió ja que eren ells els que tenien el coneixement i comprensió de les normes, tàctiques i estratègies del joc de forma que la resta d’alumnes se’ls havien d’acostar per tenir èxit en els jocs.

The project we present here was carried out in a secondary school in Badalona with pupils who were members of a reception class and who therefore came from foreign countries. They therefore had no knowledge of Catalan or Spanish and this made it more difficult for them to be incorporated directly into the ordinary classroom. The interdisciplinary work carried out by the Catalan language teachers in the reception class and the physical education teacher shows how multicultural games can be a valuable aid to bring the language and its comprehension closer to recently arrived pupils, while at the same time educating them in the values of our society. The games were used to enrich written expression, oral expression and spoken comprehension within a more playful, enjoyable context. The project evolved by including the pupils in the ordinary classroom, where playing their games favoured inclusion because they were the ones who had the knowledge and understood the rules, tactics and strategies of the games. Consequently, the other pupils had to approach and communicate with them if they wanted to play the games properly.