La “ciència econòmica” en l’ull de l’huracà de les crisis i de les reformes polítiques

Abstract

It is claimed with ever-growing insistence that our present economic crisis is to be blamed on the discredit of politics, while technocratic rule (i.e. the rule of economists) is envisaged as a way out of the crisis. Economists cease to be advisors and take charge of power in this time of uncertainty. However, those who fostered deregulation of financial systems and unrestrained creation of new instruments cannot be said to be free from blame either, as they have brought about the present financial breakdown. Moreover, has any decision been made over the last thirty years which was not directly inspired by economic bureaus? Decisions which were often strongly permeated by ideology have been put forward as stemming from Economics – an exact, quantifiable science which stands apart from the social sciences and is likened to the natural sciences, thus being endowed by an aura of neutrality. Economists’ contempt for politicians and for Law too often conceals an unwillingness to take responsibility for a policy which has led to the present situation.

Cada vegada s’estén més l’acusació que la crisi econòmica es deu al descrèdit de la política, mentre que s’intenta buscar-ne l’eixida en el govern de la tecnocràcia o, amb altres paraules, dels economistes. Aquests han de deixar de ser assessors, per a prendre les regnes del poder en aquests moments d’incertesa. No obstant, no es pot exonerar de la responsabilitat d’haver provocat aquesta débâcle fi nancera a aquelles propostes que en els anys 90 van promoure la desregulació dels sistemes financers i la lliure creació de nous instruments. D’altra banda, hi ha alguna decisió presa en els últims trenta anys que no vinguera directament inspirada pels gabinets econòmics? La percepció de l’Economia com una ciència exacta, quantificable, el seu allunyament de les ciències socials i la seua assimilació amb les ciències de la naturalesa, l’empara en un cert halo de neutralitat, han caracteritzat decisions que moltes vegades estaven impregnades d’un fort component ideològic. El menyspreu dels economistes pels polítics i pel Dret amaga, massa vegades, una falta d’assumpció de responsabilitat per una gestió que ha portat a la situació present.

Cada vez se extiende más la acusación de que la crisis económica se debe al descrédito de la política, mientras que la salida a la misma se la intenta buscar en el gobierno de la tecnocracia o, con otras palabras, de los economistas. Estos deben dejar de ser asesores, para tomar las riendas del poder en estos momentos de incertidumbre. Sin embargo, no se puede exonerar de la responsabilidad por haber provocado esta debacle financiera a aquellas propuestas que en los años 90 promovieron la desregulación de los sistemas financieros y la libre creación de nuevos instrumentos. Por otro lado, ¿hay alguna decisión tomada en los últimos treinta años que no viniera directamente inspirada por los gabinetes económicos? La percepción de la Economía como una ciencia exacta, cuantificable, su alejamiento de las ciencias sociales y su asimilación con las ciencias de la naturaleza, el amparo en un cierto halo de neutralidad, han caracterizado decisiones que muchas veces estaban impregnadas de un fuerte componente ideológico. El desprecio de los economistas por los políticos y por el Derecho esconde, demasiadas veces, una falta de asunción de responsabilidad por una gestión que ha llevado a la situación presente.

L’accusation que la crise économique est due au discrédit de la politique est de plus en plus étendue, en même temps qu’on essaie de la surmonter en pariant pour un gouvernement de la technocratie ou, en d’autres mots, des économistes. Ceux-ci doivent abandonner leur rôle d’assesseurs pour tenir en bride le pouvoir en ce moment d’incertitude. Cependant, on ne peut pas exonérer de la responsabilité de cette débâcle financière ces sortes de propositions qui, pendant les années 90, ont promu la dérégulation des systèmes financiers et la libre création de nouveaux instruments. D’autre part, est-ce qu’il y a eu des décisions prises pendant ces dernières trente années ne provenant pas directement des cabinets économiques ? La perception de l’Économie en tant que science exacte, quantifiable, son éloignement des sciencies sociales et son assimilation aux sciences de la nature, l’abri sous un certain halo de neutralité, ont caractérisé des décisions imprégnées beaucoup de fois d’un fort composant idéologique. Le mépris des économistes vers les politiciens et le Droit cache, trop de fois, un manque d’assomption de responsabilité d’une gestion qui a conduit à la présente situation.