Els discursos de la ciència

Abstract

Com a conseqüència de les espectaculars innovacions tecnològiques en els camps més diversos, el protagonisme i el prestigi creixent de la ciència ha comportat, de manera paral·lela, una commoció en els usos i en els recursos de les llengües. Cada dia es fa més necessària, des de l’àmbit de la lingüística, l’atenció a les estratègies discursives que possibiliten la rendibilitat màxima en els processos de la comunicació i la divulgació del coneixement científic. En aquest sentit, des de l’òptica de la lingüística textual i pragmàtica, i l’anàlisi del discurs, es facilita un marc epistemològic oportú per a l’avaluació del llenguatge que hi fan servir les institucions educatives i els mitjans de comunicació. Nocions com les de metàfora gramatical, marcador discursiu o nominalització poden resultar de gran utilitat en l’estudi del discurs acadèmic. Si més no, aplicades en l’estudi del cas particular dels textos acadèmics de Joan Fuster, poden col·laborar a evidenciar algunes claus eficaces en la construcció de models de llengua alternatius per a la comunicació científica.

As a result of the technological advances in different fields, the increasing protagonism of science causes changes in language use. There is a growing need for linguistics to pay close attention to the discursive strategies involved in the processes of scientific communication and popularization. From the point of view of text linguistics, pragmatics and discourse analysis, we can construct a framework for the evaluation of language used in education and the mass media. Notions as grammatical metaphor, discourse marker or nominalization are usefull for the study of academic discourse. At least, in the study of academic texts and essays by Joan Fuster, this approach reveals some keys for the construction of alternative models of scientific communication.