Sobre escultors i escultures del barroc al País Valencià

Abstract

Entre els segles XVII i XVIII es desenvolupa al País Valencià una escultura barroca de notable qualitat, perfectament connectada amb les novetats europees. Una de les seues peculiaritats és el treball en escaiola, que serà decisiu a l’hora de posar a la moda les velles carcasses gòtiques i renaixentistes o de recobrir les estructures de nova edificació. Poques vegades s’han proposat autories per a aquesta importantíssima faceta del nostre barroc. L’autor en suggereix algunes, relacionant-les per motius formals amb l’activitat tant de Lleonard Juli Capús, com del seu deixeble Josep Sebastià. També aproxima a aquestos escultors i a altres dels segles esmentats, com ara Ignasi Vergara i Josep Esteve, algunes altres obres que fins ara romanien anònimes.

Nowadays, heritage appreciation is done from an approach that surpasses the individual components: the concept of territory strengthens its own value. This article deals with heritage in the area of the Mexican Peninsula of Baja California, taking the analysis of its cultural resources as the starting point. With a history that dates back to the remotest stages of human presence in the Americas, its current reality was consolidated both by the arrival of the Jesuits to the region at the end of the 17th century and the founding of the first missions after several unsuccessful attempts to establish a stable settlement.