«La llengua sóc jo»: identitat nacional i de gènere en Montserrat Roig

Abstract

Aquest capítol té l’objectiu de mostrar les relacions entre gènere i identitat nacional en l’obra de l’autora catalana Montserrat Roig, que des del compromís cívic amb la llengua i el país propis reivindica també el seu paper com a dona escriptora i periodista en un context, els anys setanta i vuitanta a l’Estat espanyol, en què la societat (i, especialment, les dones) pateix les contradiccions causades per la confluència dels aires democràtics renovadors i l’herència feixuga de la dictadura franquista.

Este capítulo tiene el objetivo de mostrar las relaciones entre género e identidad nacional en la obra de la autora catalana Montserrat Roig, quien desde el compromiso cívico con la lengua y el país propios reivindica también su papel como mujer escritora y periodista en un contexto, los años setenta y ochenta en el Estado español, durante el cual la sociedad (y, especialmente, las mujeres) sufre las contradicciones causadas por la confluencia de los aires democráticos renovadores y la herencia pesada de la dictadura franquista.

This article shows the relationships between gender and national identity in the work of the Catalan author Montserrat Roig, who uses her civic commitment to the Catalan language and her country to highlight her role as a female writer and journalist in a context — Spain in the 1970s and 1980s — in which society (and especially women) suffered from the contradictions arising from the convergence of modernising democratic changes and the difficult legacy of Franco’s dictatorship.