Feminismo sin testamento
Metadata
Show full item recordcomunitat-uji-handle:10234/9
comunitat-uji-handle2:10234/8019
comunitat-uji-handle3:10234/146185
comunitat-uji-handle4:
INVESTIGACIONThis resource is restricted
http://dx.doi.org/10.6035/Sendes.27 |
Metadata
Title
Feminismo sin testamentoAuthor (s)
Date
2022Publisher
Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions; Instituto Universitario de Estudios Feministas y de Género “Purificación Escribano”ISBN
9788419647115; 9788419647122; 9788419647139Bibliographic citation
REVERTER-BAÑÓN, Sonia. Feminismo sin testamento. Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions. 2022, p. 164Type
info:eu-repo/semantics/bookPublisher version
https://tenda.uji.es/pls/iglu/!GCPPA00.GCPPR0002?id_art=1992&lg=CAVersion
info:eu-repo/semantics/publishedVersionSubject
Abstract
La reflexió sobre els feminismes actuals que ofereix aquest llibre parteix de la metàfora de
René Char “una herència sense testament”, que va inspirar la filósofa Hannah Arendt i
posteriorment les filósofes Françoise ... [+]
La reflexió sobre els feminismes actuals que ofereix aquest llibre parteix de la metàfora de
René Char “una herència sense testament”, que va inspirar la filósofa Hannah Arendt i
posteriorment les filósofes Françoise Collin i Fina Birulés. Totes elles han contribuït a la
mirada complexa que proposa l'obra per a entendre la teoria i praxis feministes. Reverter
considera el llegat i la genealogia feministes com una herència fonamental que en cap cas s'ha
d'interpretar com un testament. No hi ha línies de compliment obligat. El feminisme, modulat a través de diferents temps i geografies, és un llegat que requereix dur a terme transformacions contínues de les formes de conceptualitzar i organitzar les societats. L'objectiu principal serà sempre el mateix: la igualtat i la llibertat per al subjecte polític del feminisme. Pensar com poder acostar-nos a aqueix objectiu és l'interès principal del llibre.
La proposta de Reverter permet conjuminar reconeixement i transformació material de la
realitat. Per a açò vincula la perspectiva interseccional amb la teoria de la performativitat.
Amb tots dos acostaments teòrics sorgeix la necessitat d'entendre la política i el subjecte
polític de manera nova: com a coalició constant, com a tasca de diàleg, acords, disensos i
revisió permanent. [-]
Is part of
Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions. 2022, p. 164Rights
© Del texto: Sonia Reverter, 2022
© De esta edición: Publicaciones de la Universitat Jaume I, 2022
http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
info:eu-repo/semantics/restrictedAccess
http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
info:eu-repo/semantics/restrictedAccess
This item appears in the folowing collection(s)
- FIS_Llibres [26]