Los observatorios culturales como espacios de innovación. La experiencia de la Universitat de València (sistematización de una experiencia)
Visualitza/
Metadades
Mostra el registre complet de l'elementcomunitat-uji-handle:10234/10
comunitat-uji-handle2:10234/158177
comunitat-uji-handle3:10234/159025
comunitat-uji-handle4:10234/201310
REVISTESMetadades
Títol
Los observatorios culturales como espacios de innovación. La experiencia de la Universitat de València (sistematización de una experiencia)Autoria
Data de publicació
2022-12Editor
Universitat Jaume I. Servei d'Activitats Socioculturals (SASC); Seminari Permanent d'Aprenentatge en Participació Comunitària 'Garbell'ISSN
2386-5458Cita bibliogràfica
Abeledo Sanchis, Raúl. 2022. «Los Observatorios Culturales Como Espacios De innovación.: La Experiencia De La Universitat De València». Kult-Ur 9 (18). https://doi.org/10.6035/kult-ur.7022Tipus de document
info:eu-repo/semantics/articleVersió de l'editorial
https://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/article/view/7022Versió
info:eu-repo/semantics/publishedVersionParaules clau / Matèries
Resum
Este artículo es una reflexión en proceso y una ilustración de caso sobre
el papel de los observatorios culturales y las universidades públicas en
el actual contexto de crisis y transformación sistémica y global. ... [+]
Este artículo es una reflexión en proceso y una ilustración de caso sobre
el papel de los observatorios culturales y las universidades públicas en
el actual contexto de crisis y transformación sistémica y global. La reciente dirección del seminario “Observatoris culturals en les universitats
públiques del segle XXI”. (Observatori Cultural de la UV, 2022) nos ha
permitido consolidar y profundizar buena parte de los argumentos que
vamos a exponer a continuación. La centralidad de la cultura frente a los
retos de un desarrollo humano ambientalmente sostenible exige combinar
experimentación y planificación en las políticas públicas, en general, y
las culturales en particular (Abeledo Sanchis; R. 2010). Y aquí aparecen
cuestiones decisivas como la gobernanza de los procesos de transformación social, el papel de las políticas culturales en los mismos y la participación de la ciudadanía en este escenario. Hablar de observatorios es hablar de evaluación estratégica, el auténtico patito feo, el gran olvidado de
los procesos de planificación en las administraciones públicas. Hablamos
también de la necesidad de avanzar en democracia cultural en su sentido
más amplio.
Con nuestro texto perseguimos armar un breve relato sobre las posibles
estrategias de acción para los observatorios culturales, así como de las
potencialidades y limitaciones que ante ellos se presentan. Para ello partimos de una doble perspectiva de análisis que combina las múltiples formas organizativas y funciones que encontramos para los observatorios culturales en el escenario europeo (Ortega, 2011). Dos aspectos clave en
nuestra experiencia señalan el valor de la diversidad como estrategia y la
hibridación como modus operandi. La experiencia en la dirección académica del Observatori cultural de la Universitat de València en los dos
últimos años nos servirá para ilustrar y nutrir el análisis que sigue a continuación. [-]
Aquest article és una reflexió en procés i una il·lustració de
cas sobre el paper dels observatoris culturals i les universitats públiques
en l’actual context de crisi i transformació sistèmica i global. La recent ... [+]
Aquest article és una reflexió en procés i una il·lustració de
cas sobre el paper dels observatoris culturals i les universitats públiques
en l’actual context de crisi i transformació sistèmica i global. La recent
direcció del seminari “Observatoris culturals en les universitats públiques
del segle XXI”. (Observatori Cultural de la UV, 2022) ens ha permés
consolidar i aprofundir bona part dels arguments que exposarem a continuació. La centralitat de la cultura enfront dels reptes d’un desenvolupament humà ambientalment sostenible exigeix combinar experimentació i
planificació en les polítiques públiques, en general, i les culturals en particular (Abeledo Sanchis; R. 2010). I aquí apareixen qüestions decisives
com la governança dels processos de transformació social, el paper de les
polítiques culturals en els mateixos i la participació de la ciutadania en
aquest escenari. Parlar d’observatoris és parlar d’avaluació estratègica,
l’autèntic aneguet lleig, el gran oblidat dels processos de planificació en
les administracions públiques. Parlem també de la necessitat d’avançar en
democràcia cultural en el seu sentit més ampli.
Amb el nostre text perseguim armar un breu relat sobre les possibles estratègies d’acció per als observatoris culturals, així com de les potencialitats
i limitacions que davant ells es presenten. Per a això partim d’una doble
perspectiva d’anàlisi que combina les múltiples formes organitzatives i funcions que trobem per als observatoris culturals en l’escenari europeu
(Ortega, 2011). Dos aspectes clau en la nostra experiència assenyalen el
valor de la diversitat com a estratègia i la hibridació com a modus operandi. L’experiència en la direcció acadèmica de l’Observatori cultural de
la Universitat de València en els dos últims anys ens servirà per a il·lustrar
i nodrir l’anàlisi que segueix a continuació. [-]
This article is an ongoing reflection and a case illustration
of the role of cultural observatories and public universities in the current
context of crisis and systemic and global transformation. The recent direction ... [+]
This article is an ongoing reflection and a case illustration
of the role of cultural observatories and public universities in the current
context of crisis and systemic and global transformation. The recent direction of the seminar Observatoris culturals en les universitats públiques
del segle XXI (Cultural observatories in public universities of the 21st
century, Observatori Cultural at UV, 2022) enabled us to consolidate and
explore in depth many of the arguments we present in the article. The central position of culture in meeting the challenges of environmentally sustainable human development requires a combination of experimentation
and planning in public policies in general, and cultural policies in particular (Abeledo Sanchis; R. 2010). And this raises some decisive questions around the governance of social transformation processes, the role
cultural policies play in them and citizen participation in this landscape.
Implicit in any discussion of observatories is the discussion of strategy
evaluation, the ugly duckling left out of public administration planning
processes. We also discuss the need to take cultural democracy forward,
in the broadest sense of the term.
Our article aims to provide a short narrative on possible action strategies for cultural observatories, and on their potentialities and limitations.
To this end, we start from a dual perspective of analysis that combines
the multiple organisational forms and functions we found among cultural
observatories in the European landscape (Ortega, 2011). Two key aspects identified in our experience are the value of diversity as a strategy and
hybridisation as a modus operandi. [-]
Publicat a
kult-ur: revista interdisciplinària sobre la cultura de la ciutat, vol. 9, núm. 18Drets d'accés
info:eu-repo/semantics/openAccess