El Museu de la Seda de València: accions educatives

Abstract

El Museu de la Seda de València presenta una sèrie de punts forts per desenvolupar accions educatives i facilitar la seua posterior projecció digital en relació al patrimoni històric (el propi edifici, les exposicions permanents i les itinerants o l’arxiu gremial). Proposem l’anàlisi de les seues possibilitats didàctiques i els materials adients; la identificació de l’ús real que se’n deriva (mitjançant enquestes i xarxes socials) i així observar la seua capacitat empàtica amb el destinatari per tal d’adequar, de forma progressiva i en cas necessari, l’oferta didàctica i cultural.

El Museo de la Seda de València presenta una serie de puntos fuertes para desarrollar acciones educativas y facilitar su posterior proyección digital en relación al patrimonio histórico (el propio edificio, las exposiciones permanentes y las itinerantes, o el archivo gremial). Proponemos el análisis de sus posibi-lidades didácticas y los materiales oportunos; la identificación del uso real que de ello se deriva (a través de encuestas y redes sociales) y así observar su capacidad empática con el destinatario para adecuar, de forma progresiva y si fuera necesario, la oferta didáctica y cultural.

Le Musée de la soie de Valence, en Espagne, présente une série de points forts pour développer des actions éducatives et faciliter sa projection numérique postérieure en rapport avec le patrimoine his-torique (l’édifice en soi, les expositions permanentes et itinérantes, ou les archives des musées). Dans cet article, nous proposons l’analyse de ses possibilités didactiques et des matériaux adéquats, ainsi que l’iden-tification de l’usage réel qui en dérive (au moyen d’enquêtes et de réseaux sociaux)pour pouvoir observer sacapacité à établir une relation empathique avec le destinataire afin d’adapter, de manière progressive et en cas de nécessité, l’offre didactique et culturelle.

The holdings of the Valencia Silk Museum can be used to carry out educational activities and to promote the digital impact of its historical heritage, including the building itself, the permanent and trav-elling exhibitions,and the guild archive. We propose an analysis of its teaching proposals and materials; an assessment of their real use (by means of a survey and the social networks) and of the museum’s ability to connect with its target audience, if necessary by progressively adapting its teaching and cultural offer.