Un home de ciència en un temps convuls. Apunts biogràfics sobre Francisco Llorca Ferrándiz (1816-1884)

Abstract

The main objective of this research was to know the academic life, social, family and professional professor Llorca Francisco Ferrandiz (1816-1884) to assess, from different perspectives, their contribution to the preparation of a new society in an age characterized by constant political and social changes, epidemics and armed conflicts. As a professor of physics and chemistry in secondary education, the teacher is part of the first group of school professors who became, especially in provincial capitals such as Castellón, who lack college, in the main defenders of scientific knowledge. In addition, the new administrative organization granted within the public administration, a role not merely instructors of future generations, but also managers and advisors on issues of public interest: health, agriculture, industry, trade or transport. Therefore, research has focused both on professional and personal issues make the time to draw a biographical sketch of the character and draw those highlights that allowed esdevinar its influence and professional or social contribution. We asked about family origin, academic, services provided, the situation in the institute Castellon, medical professional, as was the capital of Castellon at the time or the imprint left on the institute and we find out that in addition to being part of this social group • fundamental in the new social and political structure, professor Llorca Francisco Ferrandiz is one example, among many others, the fledgling publishing work done by teachers during second half of the nineteenth century, through participation in conferences, publication of texts, scientific debates within societies or associations, education of the working class, organizing exhibitions or exhibitions and publication of scientific issues and medicine in newspapers and magazines; he made symbolic contributions to science with the publication of a book on medicine theory and a monograph on cholera morbid Asia; who owned a prominent aspect of public service in the field of health practice or that promote the implementation of the first provincial meteorological observatory and configure the Cabinets of Physics and Chemistry and Natural History of the institute, with the donation of materials made or collected by himself.

El principal objectiu d’aquest treball d’investigació ha sigut conèixer la vida acadèmica, social, familiar i professional del professor Francisco Llorca Ferrandiz (1816-1884) per valorar, des de distintes perspectives, la seua contribució a la confecció d’una nova societat, en una època caracteritzada per constants canvis polítics i socials, conflictes bèl·lics i epidèmies. Com a catedràtic de Física i Química en l’ensenyament secundari, el professor forma part del primer grup de catedràtics d’institut que es van convertir, especialment en capitals de província com Castelló de la Plana, que manquen d’universitat, en els principals valedors del coneixement científic. A més a més, la nova organització administrativa els va atorgar, dins de la funció pública, un paper no merament d’instructors de les futures generacions, sinó també de gestors i assessors en els temes d’interès públic: sanitat, agricultura, indústria, comerç o transport. Per això, la recerca s’ha centrat tant a conèixer aspectes professionals com personals per traçar a la vegada, un esbós biogràfic del personatge i extraure aquells aspectes més destacats que ens permeteren indagar la seua influència o contribució social i professional. Ens hem interrogat sobre l’origen familiar, la formació acadèmica, els serveis prestats, la situació en l’institut castellonenc, l’exercici professional de la medicina, com era la capital castellonenca en aquells temps o l’empremta que va deixar a l’institut i hem esbrinat, que a més de formar part d’aquest col·lectiu fonamental en la nova estructura social i política, el professor Francisco Llorca Ferrandiz és un exemple, entre molts altres, de la incipient tasca divulgadora realitzada pel professorat durant la segona meitat del segle XIX, mitjançant la participació en conferències, publicació de texts, debats científics en el sí de les societats o associacions, instrucció de la classe obrera, organització de mostres o exposicions o publicació de temes de ciència i medicina en diaris i revistes; que va realitzar simbòliques contribucions a la ciència amb la publicació d’un llibre sobre medicina teòrica i un monogràfic sobre el còlera morbo asiàtic; que posseïa una apreciable predisposició de servei públic en l’àmbit de la pràctica sanitària o que va impulsar la implantació del primer observatori meteorològic provincial i va configurar els Gabinets de Física i Química i Història Natural de l’institut, amb la donació de materials confeccionats o recollits per ell mateix.