Inclusió educativa i aprenentatge-servei a l’àrea de Didàctica de l’Expressió Corporal

Abstract

L'Aprenentatge-Servei (ApS) és una metodologia pedagògica experiencial i activa. Una de les seves principals virtuts és que fa efectiu el principi educatiu que diu que l'aprenentatge ha d'estar vinculat al medi social, físic i humà en què viu la persona que aprèn, qüestió essencial per poder dotar de significat real els aprenentatges. L’ApS el podem assimilar a un paraigua sota el qual s'aixopluguen altres estratègies, procediments i accions metodològiques. És a dir, el seu ús no soluciona una qüestió bàsica i pràctica com la d’organitzar ‘la classe de demà’; no és una estratègia concreta, és més aviat una forma d'entendre l'acció educativa. Des d'aquesta perspectiva, cal entendre’l com un paradigma global que impregna la nostra forma d'ensenyar, però que requereix d'altres estratègies per a la seva implementació. Aquest text presenta un projecte aplicat d'inclusió educativa realitzat a través d'ApS amb alumnat universitari del Grau de Mestre o Mestra d'Educació Infantil, executat a un Centre d'Educació Infantil i Primària. En els primers apartats analitzarem la base conceptual de l’ApS, per continuar descriurem el projecte Patis Inclusius i finalment acabarem realitzant una avaluació del mateix.

Education in general, and especially initial teacher training, cannot be understood without a clear and determined component of social transformation. Service-Learning (SL) reinforces this type of training, becoming a very spread pedagogical approach nowadays. In this article we describe the application of SL through the program Patis Inclusius, applied by pre-service teachers and executed in a Primary and Childhood Education School. The aim of this SL application was to favour the scholar inclusion of pupils of childhood and primary education who presented developmental and/or communication disorders. The Patis Inclusius program was designed in accordance with the guidelines established by the National Youth Leadership Council of the United States, developed in the document "K-12 Service-Learning Standards for Quality Practice." These criteria are structured around the following axes: curricular connection, duration and intensity, useful and meaningful service, social alliances, student participation, process supervision, diversity and reflection". The text presents an initial theoretical justification, a contextual approach to the application framework and a final description specifying the aforementioned criteria.