Múltiples veus en traducció. El DIL en To the Lighthouse/Al far i en La plaça del Diamant

Abstract

Aquest projecte pretén seguir la línia d’investigació d’un treball anterior sobre la problemàtica de la traducció del discurs indirecte lliure (DIL) i remarcar la importància d’estudiar-la amb més profunditat dins del marc dels Estudis de Traducció. Per això, s’han establert diferents objectius: d’una banda, estudiar l’ús del DIL mitjançant l’anàlisi i comparació de l’obra de l’obra de Virginia Woolf To the Lighthouse amb la seua traducció al català (Al far) realitzada per Helena Valentí; d’una altra, estudiar l’ús d’aquest mode de representació del discurs en la llengua d’arribada mitjançant l’anàlisi de La plaça del Diamant per tal d’intentar treure característiques o patrons del DIL en la llengua no traduïda; i, finalment, donar visibilitat a aquesta problemàtica traductora i també a autores de gran importància per a la literatura universal com són Woolf, Rodoreda i Valentí. Mitjançant les anàlisis anteriorment esmentades, s’observa, en primer lloc, que les característiques i les funcions del DIL són semblants en ambdues llengües, tot i que en català el DIL sembla ser més proper al DI que l’anglès; en segon lloc, que en la majoria dels exemples extrets s’ha aconseguit traslladar en major o menor mesura aquest mode de representació del discurs, tant si es representava la parla com els pensaments dels personatges; i, finalment, que hi ha certs elements que es resisteixen més a la traducció que d’altres. Entre els que més s’hi resisteixen destaquen els díctics de proximitat, mentre que els verbs i pronoms propis del DI i les marques d’oralitat són més fàcils de traslladar.