Cantant des de la mateixa partitura: un enfocament holístic a les llengües modernes i als Estudis Culturals

Abstract

Aquest article es planteja els beneficis d’un enfocament holístic de l’aprenentatge. L’ampli compromís dels Estudis Culturals se sol entendre en ensenyament de llengües com una dependència exclusiva cap a la literatura. Com a mostra didàctica, presentem una comparació entre dues cançons que ens ofereix el folk-revival dels anys setanta: ‘Cançó a Mahalta’ (1974) de Lluís Llach i ‘Diamonds and Rust’ (1975) de Joan Baez. Es demostra que aquesta perspectiva inclusiva també és beneficiosa per a captar la unitat d’aquest moviment musical i, per extensió, de la poesia catalana contemporània en els corrents de l’època. Així, concloem que aquesta perspectiva holística assimilativa permet una comprensió més poderosa i cohesiva de la llengua i de la cultura.

Este artículo se plantea los beneficios de un enfoque holístico del aprendizaje. El amplio compromiso de los Estudios Culturales se plantea preferiblemente en aprendizaje de lenguas como la dependencia total de la literatura. Como muestra didáctica, presentamos un estudio comparativo de dos canciones del folk-revival de los años setenta: ‘Cançó a Mahalta’ (1974) de Lluís Llach y ‘Diamonds and Rust’ (1975) de Joan Baez. La perspectiva inclusiva demuestra que también es beneficiosa la constatación de la unidad de este movimiento y, por extensión, de la literatura catalana contemporánea a las corrientes de la época. En conclusión, una estrategia holística de asimilación contribuye a una comprensión más poderosa y cohesiva de la lengua y de la cultura.

Cet article envisage les bénéfices d’une approche holistique de l’apprentissage. Dans l’enseignement des langues, le large engagement des Études culturelles es considéré d’habitude comme une dépendance exclusive de la littérature. En tant qu’échantillon didactique, une étude comparative de deux chansons de folk-revival des années soixantedix est présentée : ‘Cançó a Mahalta’ (1974) de Lluís Llach et ‘Diamonds and Rust’ (1975) de Joan Baez. Cette perspective inclusive démontre qu’elle est aussi bénéfique pour saisir l’unité de ce mouvement musical et, en extension, de la poésie catalane contemporaine dans les flux de l’époque. En conclusion, une stratégie holistique d’assimilation contribue à une compréhension plus puissante et cohésive de la langue et de la culture.

This article considers the benefits of a holistic approach to scholarship. The comprehensive engagement of Cultural Studies is judged preferable in language learning to an exclusive dependence on literature. By way of illustration, a comparative study of two songs from the 1970s folk-revival is offered: ‘Cançó a Mahalta’ (1974) by Lluís Llach and ‘Diamonds and Rust’ (1975) by Joan Baez. The inclusive perspective proves also beneficial to an appreciation of the integrity of this movement and, by extension, to contemporary Catalan poetry, concluding that a holistic assimilative strategy allows for a more powerful, cohesive understanding of language and culture.