El uso de Twitter en comunicación política

Abstract

Las elecciones al Parlamento y Senado español celebradas el 20 de diciembre de 2015 han sido consideradas por varios partidos como Ciudadanos y Podemos como una nueva transición. La fuerte irrupción, precisamente, de estos dos nuevos partidos, que intentan mostrar la política como algo cercano a la población, marcaron estos comicios. Las dos formaciones luchan por desmarcarse de los partidos tradicionales y su forma de hacer política mediante diversas estrategias de innovación. Una de las herramientas que ayudan a completar este proceso de cambio es la red social Twitter, que ha ido ganando importancia progresivamente en el panorama político hasta consagrarse como una poderosa e imprescindible herramienta electoral (Bimber, 2014). Esto, lo han comprendido a la perfección las formaciones políticas españolas y en este artículo analizaremos más de 6000 tweets hechos durante la campaña electoral desde las cuentas oficiales del Partido Popular, Partido Socialista, Podemos y Ciudadanos. Buscaremos la forma de difusión y encuadre de los mensajes y la capacidad de los partidos para interactuar con otros actores en la red social de microblogging, Twitter. Analizaremos estas variables y otras derivadas para comprobar cómo, las nuevas formaciones se mueven con facilidad en este ámbito y los partidos tradicionales luchan por adaptarse, cada uno, sin embargo, con métodos distintos. Los partidos emergentes se muestran más cercanos a los usuarios de esta red, mientras los partidos tradicionales se centran más en hacer campaña virtual que en explotar las ventajas particulares que ofrece esta herramienta.

Parliament and Senate Spanish elections held on December 20, 2015 have been considered by several parties like Podemos and Ciudadanos as a new transition. The strong irruption precisely of these two new parties, which try to show politics as something close to the population, marked these elections. Both formations struggle to break away from the traditional parties and their way of doing politics through various innovation strategies. One of the tools that help to complete this process of change is the social network Twitter, which has been becoming increasingly important in the political landscape to devote itself as a powerful and indispensable tool electoral (Bimber, 2014). This, have been understood perfectly bythe Spanish political formations and in this article we will discuss more than 6,000 tweets made during the election campaign from official accounts of Partido Socialista, Podemos, Ciudadanos and Partido Popular. We will look the way of dissemination and framing the messages and the ability of parties to interact with other players in the microblogging social network, Twitter. We discuss these and other derived variables to see how, new formations move easily in this area and the traditional parties struggle to adapt, each, however, with different methods. Emerging parties are closest to the users of this network, while the traditional parties focus more on virtual campaign instead of exploit the particular advantages of this tool.

Les eleccions al Parlament i Senat espanyol celebrades el 20 desembre 2015 han estat considerades per diversos partits com Ciutadans i Podem com una nova transició. La forta irrupció, precisament, d'aquests dos nous partits, que intenten mostrar la política com una cosa propera a la població, van marcar aquests comicis. Les dues formacions lluiten per desmarcar-se dels partits tradicionals i la seva forma de fer política mitjançant diverses estratègies d'innovació. Una de les eines que ajuden a completar aquest procés de canvi és la xarxa social Twitter, que ha anat guanyant importància progressivament en el panorama polític fins a consagrar-se com una poderosa e imprescindible eina electoral (Bimber, 2014). Això, ho han comprès a la perfecció les formacions polítiques espanyoles i en aquest article analitzarem més de 6000 tweets fets durant la campanya electoral des dels comptes oficials del Partit Popular, Partit Socialista, Podem i Ciutadans. Buscarem la forma de difusió i enquadrament dels missatges i la capacitat dels partits per interactuar amb altres actors en la xarxa social de microblogging, Twitter. Analitzarem aquestes variables i altres derivades per comprovar com, les noves formacions es mouen amb facilitat en aquest àmbit i els partits tradicionals lluiten per adaptar-se, cada un, però, amb mètodes diferents. Els partits emergents es mostren més propers als usuaris d'aquesta xarxa, mentre que els partits tradicionals es centren més en fer campanya virtual que en explotar els avantatges particulars que ofereix aquesta eina.