L’aprenentatge cooperatiu a l’aula

Abstract

«Si tuviese que reducir toda la psicología educativa a un solo principio, enunciaría este: El factor más importante que influye en el aprendizaje es lo que el alumno ya sabe. Averígüese esto y enséñese consecuentemente» (Ausubel 1983). Partint d’aquesta cita, tots els docents hem de tindre present que dia rere dia desenvolupem una labor que marca als nens que tenim al nostre càrrec, per tant hem de ser ben constants a l’hora de realitzar la tasca educativa. El mestres sols som l’andamiatge que hi ha entre els coneixements existents i els nous coneixements (Bruner, 1987). Però si sols som l’andamiatge, aquest ha de ser individual o col·lectiu?... L’andamiatge entre els coneixements mai pot ser individual, ja que sinó estem creant un sistema educatiu competitiu i segregant als alumnes amb algun tipus de dificultat, i això no és el que marca la llei (LOE 2/06 del 3 de maig), en la que els seus tres principis bàsics són: proporcionar una educació de qualitat per a tots els ciutadans/es, que tots els components de la comunitat educativa participen activament en la vida de l’escola i un compromís decidit amb els objectius educatius de la Unió Europea. Així que, per no caure en un sistema educatiu competitiu ni en la segregació partim de la base de l’escola inclusiva en que el cada membre participa activament, aprenent i donant a aprendre a la resta d’ells. Per això, cal tindre present que hem de fomentar un aprenentatge cooperatiu a les escola, ja que és el lligam més pròxim per aconseguir eixa escola en que tots participem activament per igual. Per tant, el present treball d’investigació tracta de donar unes breus pautes per als professors per a poder portar a terme un aprenentatge significatiu inclòs dintre del currículum ordinari, és a dir immers dintre del aula en el dia a dia.