Artesania i tecnologia: discursos de la ceràmica contemporània

Abstract

La dialèctica artesania-indústria i el mestissatge imperant en diversos àmbits productius, adquireix un rang distintiu en la ceràmica actual. En les seues diferents aplicacions, la ceràmica cobreix un ampli espectre d’usos i funcions que, tant en l’arquitectura com en els productes destinats a l’hàbitat, s’enfronten al repte de constituir peces significants que s’integren plenament en els llenguatges i els paradigmes del disseny contemporani. Mitjançant alguns projectes i productes de ceràmica, es plantegen algunes qüestions que poden actuar com a germen actiu en el procés d’innovació.

La dialéctica artesanía-industria y el mestizaje imperante en distintos ámbitos productivos, adquiere en la producción cerámica actual rango distintivo. En sus distintas aplicaciones la cerámica cubre un amplio espectro de usos y funciones que, tanto en la arquitectura como en los productos destinados al hábitat, se enfrentan al reto de constituir piezas significantes que se integren plenamente en los lenguajes y los paradigmas del diseño contemporáneo. A través de algunos proyectos y productos de cerámica se plantean algunas cuestiones que pueden actuar como germen activo en el proceso de innovación.

The dialectic craftwork-industry and the blend in different productive fields, acquires a distinctive rank in ceramics production nowadays. In its different applications, ceramics covers a wide range of uses and functions that, both in architecture and in products made for the habitat, face the challenge to form significant pieces that will be integrate completely in the languages and paradigms of contemporary design. Through some projects and ceramic products, certain questions that can act as the active origin in the process of innovation are posed.