Imatges i metàfores en la poesia d'Estellé

Abstract

For collectors of striking metaphors, who do indeed exist in great numbers in the shape of critics and keen readers of poetry, it will not be easy to find within the verses of Estellés colourful materials with which to illustrate this rhetorical figure in an educational and convincing manner. Indeed, the Burjassot-born poet prefers to roam through narrative and descriptive channels, through the chronicles of a time and a country, through the inventory of little things, through the solitary monologue… He is not fond of, let us say, shooting skywards a jet of sparkling water or a multicoloured shell to delight his neighbours.

Els col·leccionistes de metàfores llampants - que n'hi ha, i molts, entre crítics i lectors delerosos de poesia- no trobaran fàcilment en els versos d'Estellés materials cridaners amb què il-lustrar aquesta figura retòrica demanera didàctica i convincent. En efecte, el burjassoter s'estima més discórrer per canals narratius i descriptius, per la crònica d'un temps i d'un país, per l'inventari de les coses menudes, pel monòleg entotsolat... No té afició, diríem, a disparar cap al cel el raig d'aigua espurnejant o la carcassa multicolor per a delectació del veïnat.