La poesia d'Estellés en el context de la recuperació cultural valenciana

Abstract

With the diverse and persistent stream of his verses, with the beauty and coarseness

of the poetic writing, be it private or public, the voice of Estellés does not contain just

aesthetic and physical pleasures, nor a chronicle of human sorrows, but instead messages

of the contemporary process of political and cultural nationalism. It also contains literary

expressions of social identity and cohesion, memory of the smooth landscaping linked

to the realistic and hedonistic citizens of the Valencian people, witnesses to the critical

realistic or utopian patriotism that surpasses anachronic idealism, of the complexity of the

interaction between individual freedom and social freedom in the modern age. The merits

of his writings were born in difficult times, in which Valencian poetry was still that of Carles

Salvador or Bernat Artola, who were interrupted by the war and the post-war period. And

the post-symbolist and striking verses by Xavier Casp, the disappointed ones by Joan

Fuster and those of the exile Juan Gil-Albert or the modern and existential writings of

Francisco Brines were already appearing.

Amb el torrent divers i persistent dels seus versos, amb la bellesa i la rudesa de l'escriptura poètica, íntima o pública, la veu d'Estellés no conté solament plaers estètics i físics, ni crònica de dolors humans, sinó missatges del procés contemporani del nacionalisme cultural i el polític. I també expressions literàries de la identitat i la cohesió social, memòria del paisatgisme amorosit vinculat a la ciutadania realista i hedonista del poble valencià, testimonis del patriotisme crític realista o utòpic superador de l'idealisme anacrònic, de la complexitat de la interacció entre llibertat individual i llibertats socials en la modernitat. Els mèrits de la seua escriptura són nascuts enuntemps difícil, en què la poesia valenciana eren encara els Carles Salvador o Bernat Artola interromputs per la guerra i la postguerra, i ja esmostraven els versos postsimbolistes i llampants de Xavier Casp, i els decebuts de Joan Fuster, i també els del'exili deJuan Gil-Albert, i elsmoderns i existencials deFrancisco Brines.