Vicent Salvador Liern (1951-2023)
Ver/ Abrir
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemcomunitat-uji-handle:10234/9
comunitat-uji-handle2:10234/8016
comunitat-uji-handle3:10234/8623
comunitat-uji-handle4:
INVESTIGACIONMetadatos
Título
Vicent Salvador Liern (1951-2023)Fecha de publicación
2024-02-12Editor
Institut d’Estudis CatalansISSN
0211-8572; 2013-9500Cita bibliográfica
MESEGUER, Lluís. Vicent Salvador Liern (1951-2023). Estudis Romànics, 2024, no 46, p. 636-642.Tipo de documento
info:eu-repo/semantics/articleVersión de la editorial
https://revistes.iec.cat/index.php/ER/issue/view/10096Versión
info:eu-repo/semantics/publishedVersionPalabras clave / Materias
Resumen
Necrològica de Vicent Salvador Liern (1951-2023). La ciutat literària del ciutadà lingüista, literat, professor i poeta valencià Vicent Salvador Liern (Paterna (L’Horta), 1 de gener del 1951-València (L’Horta), 24 de ... [+]
Necrològica de Vicent Salvador Liern (1951-2023). La ciutat literària del ciutadà lingüista, literat, professor i poeta valencià Vicent Salvador Liern (Paterna (L’Horta), 1 de gener del 1951-València (L’Horta), 24 de gener del 2023), familiar per via materna del saineter de la Renaixença Rafael Maria Liern, es pot contextualitzar amb les seues pàgines del volum La lingüística en España. 24 autobiografías (2014), entre els mestres i apassionats racionals de l’Anàlisi del Discurs, i totes les companyies metodològiques i temàtiques dels llenguatges humans. I es vincula more litterario amb el seu vitalisme, expressat en entrevis-tes dels darrers anys: «Vaig estar fa poc amb Harold Bloom, després que vingués a Barcelona a recollir el Premi Catalunya, passejant-lo per València i sopant amb més gent i ens recordava el seu pessimisme sobre la capacitat de fer llegir els estudiants i el seu avorriment cap als mitjans tecnològics de distracció que impedeixen la lectura. Jo no compartisc aquest pessimisme» (Esco-la Catalana, 393, 2002). Així ha estat, fins als darrers anys d’implicació en la lingüística aplicada a la ciència i el camp mèdic i de la salut, amb el plaer de l’estudi i la pràctica del sonet, el romanç o el poema en prosa, vingués de l’amic Estellés, o abans, de Garcilaso, Góngora o Quevedo —perquè la seua inicial formació procedia de les aules de la Universitat de Barcelona, el Meridià intel·lectual, l’Atenes dels universitaris valencians, per les classes del savi que li dirigí la tesina sobre Góngora: José Manuel Blecua (en la primavera del 1972). Ab initio, per tant, la literatura sostingué després i sempre el seu aprenentatge i el seu mestratge científic, dialogant, aprés també del savi Sebastià Serrano, des de la tesi doctoral, Programa d’investigació per a l’elaboració d’una teoria del poema, fonament d’El gest poètic. Cap a una teoria del poema (1984, Premi València d’assaig), un dels llibres decisius de la teoria literària valenciana i catalana contemporà-nies, i sobretot, a propòsit de la metàfora i la ironia; i amb qui sempre participà col·legiadament: per exemple, en el breu i intens promptuari De la literatura com a signe (1988, amb Àlex Broch, i Josep Maria Llompart). [-]
Publicado en
Estudis Romanics, Vol. 46 (2024)Derechos de acceso
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aparece en las colecciones
- FIL_Articles [323]