Memory and (Spatial) Justice in Spain: Remembering from Urban Ostracism

Abstract

The mass graves of the War and Dictatorship (1936-1977) represent one of the most problematic legacies of the twentieth century, yet they are almost entirely absent from public space. This article seeks to recognise how diverse strategies have been developed since the 1970s to the mass graves to urban centres. It shows partial results of a broader research on the memorial initiatives developed on mass graves from the post-war period to the present day, between art history and ethnography. Firstly, the text presents the exclusionary dimension of mass graves and the ostracism to which they are condemned in relation to urban space. Secondly, it is explained how the search for justice through memorial actions relates to spatial justice. In the third point, initiatives to connect the mass graves to other points in the urban space are illustrated. It concludes by explaining that spatiality is implicit in the demands of the “Historical Memory” movements.

Las fosas comunes de la Guerra y la Dictadura (1936-1977) representan uno de los legados más problemáticos del siglo XX y, sin embargo, están casi totalmente ausentes del espacio público. Este artículo trata de reconocer cómo se han desarrollado diversas estrategias desde los años 70 para llevar las fosas comunes a los centros urbanos. Muestra resultados parciales de una investigación más amplia sobre las iniciativas conmemorativas desarrolladas sobre las fosas comunes desde la posguerra hasta la actualidad, entre la historia del arte y la etnografía. En primer lugar, el texto presenta la dimen-sión excluyente de las fosas comunes y el ostracismo al que están condenadas en relación con el espacio urbano. En segundo lugar, se explica cómo la búsqueda de justicia a través de las acciones conmemorativas se relaciona con la justicia espacial. En el tercer punto, se ilustran las iniciativas para conectar las fosas comunes con otros puntos del espacio urbano. Se concluye explicando que la espacialidad está implícita en las reivindicaciones de los movi-mientos de «Memoria Histórica».

Les fosses comunes de la Guerra i la Dictadura (1936-1977) representen un dels llegats més problemàtics del segle XX i, no obstant això, estan gairebé totalment absents de l’espai públic. Aquest article tracta de reconéixer com s’han desenvolupat diverses estratègies des dels anys 70 per a portar les fosses comunes als centres urbans. Mostra resultats parcials d’una recerca més àmplia sobre les iniciatives commemoratives desenvolupades sobre les fosses comunes des de la postguerra fins a l’actualitat, entre la història de l’art i l’etnografia. En primer lloc, el text presenta la dimensió excloent de les fosses comunes i l’ostracisme al qual estan condemnades en relació amb l’espai urbà. En segon lloc, s’explica com la cerca de justícia a través de les accions commemoratives es relaciona amb la justícia espacial. En el tercer punt, s’il·lustren les iniciatives per a connectar les fosses comunes amb altres punts de l’espai urbà. Es conclou explicant que l’espacialitat està implícita en les reivindicacions dels moviments de «Memòria Històrica».