Cultivando malas hierbas. Biodiversidad, diseño, cultura y percepción

Abstract

La idea de “mala yerba” aparece ya en el texto del “Tratado de Agricultura General” de Gabriel Alonso de Herrera de 1513 como un tema recurrente en el cultivo de cosechas, junto con las plagas de orugas e insectos, entro los muchos males que amenazaban entonces la agricultura. Herrera delimitaba así en su texto las buenas prácticas del agricultor de la época, que incluían la introducción de un orden extremo en la apariencia d ellos campos, al tiempo que delimitaba el que será el principal campo de batalla de la guerra ser humano contra la naturaleza, la producción de alimentos.

El present article examina la viabilitat d’incorporar les anomenades “males herbes” en el disseny i gestió del paisatge urbà, considerant aspectes tècnics i culturals. El seu objectiu és determinar si la literatura existent proporciona referències estètiques i ecològiques que recolzen enfocaments nous en la naturalització de les ciutats. La recerca s’ha basat en l’estudi de literatura rellevant en biologia, ciències ambientals i paisatgisme. Els resultats destaquen l’existència de marcs conceptuals i estètics compatibles amb l’ecologització urbana i l’ús sistemàtic de plantes adventícies en la gestió dels espais verds, en línia amb les preferències de la ciutadania. No obstant això, és necessari integrar valors artístics i culturals en els models tècnics de gestió, seguint la lògica dels serveis ecosistèmics culturals. En conclusió, es planteja que s’ha d’adoptar una aproximació funcional a l’estètica del paisatge, on les persones troben sentit i interés. Les reaccions de les persones davant l’aparença urbana poden avaluar-se en termes de complexitat, llegibilitat, coherència i misteri. L’art pot exercir un paper rellevant en la contextualització dels valors ecològics i les tècniques de gestió biològica. Els dissenyadors i gestors de l’espai públic poden utilitzar narratives i interaccions artístiques per a crear dissenys i processos de gestió culturalment rellevants i comprensibles, a fi de millorar la qualitat ecològica del paisatge urbà.

This article considers technical and cultural aspects to examine the viability of incorporating “weeds” into the design and management of urban landscapes. It aims to uncover aesthetic and ecological references in the literature that may support innovative approaches to re-naturing cities. The study is grounded in a review of relevant literature from the areas of biology, environmental sciences and landscape design. The results reveal conceptual and aesthetic frameworks that are compatible with urban ecologisation and the systematic use of volunteer plants in the manament of green spaces, in line with citizens’ preferences. However, management models should incorporate artistic and cultural values that align with the rationale behind cultural and ecosystem services. The article concludes by recommending a functional approach to landscape aesthetics, one that has meaning and interest for people. Individuals’ reactions to the appearance of the urban space can be evaluated in terms of complexity, legibility, coherence and mystery. Art can play an important role in contextualising ecological values and biological management techniques. The designers and managers of public spaces can use artistic narratives and interactions to create culturally relevant and comprehensible designs and management processes in the interest of improving the ecological quality of the urban landscape.