Contrastive relational markers in women’s expository writing in nineteenth-century English

Abstract

This study seeks to analyse the occurrence of contrastive relational markers in a corpus of recipes called Corpus of Women’s Instructive Texts in English, the 19th century sub-corpus (COWITE19). Opposition relations, also referred to as adversative or contrastive, are usually identified with markers such as “but”, “although”, and “however”. From a semantic point of view, a classification of these relations can be established into contrast, concession, and corrective, based on their linguistic evidence, lexical differences and syntactic behaviour (Izutsu, 2008). A further rhetorical function is antithesis, presented as a consistent device possessed of a verbal, analytical and persuasive nature (Fahnestock, 1999). The analysis of these markers is made following a computerised corpus analysis methodology and tries to discern which contrastive markers are mostly employed for the instructions conveyed by females. It also shows which opposition relation is predominant, whether contrastive, concessive, or corrective and, finally, it detects antithesis as an additional opposing meaning. In all cases, the possible argumentative role of these markers is highlighted as another step in the characterisation of women’s scientific writing.

Aquest estudi s'ocupa d'analitzar el nombre de marcadors de relacions contrastives en un corpus de receptes anomenat Corpus of Women's Instructive Texts in English, 19th century sub-corpus (COWITE19). Les relacions d'oposició, també conegudes com a adversatives o contrastives, solen identificar-se amb marcadors com ara “but”, “although”, i “however”. Des d'un punt de vista semàntic, es pot parlar de la classificació que s'estableix entre contrast, concessió i correcció, basada alhora en l'evidència lingüística, les diferències lèxiques i el comportament sintàctic (Izutsu, 2008). L'antítesi, presentada com a recurs de naturalesa verbal, analítica i persuasiva, afegeix una funció retòrica addicional (Fahnestock, 1999). L'anàlisi d'aquests marcadors s'ha realitzat seguint una metodologia d'anàlisi de corpus computat i pretén descobrir quins marcadors contrastius feien servir més les dones per a l'elaboració de les receptes. També mostra quina relació doposició és la predominant, ja sigui contrastiva, concessiva o correctiva. Finalment detecta l'antítesi com un altre significat d'oposició. En tots els casos, se subratlla el possible paper argumentatiu d'aquests marcadors com un pas més en la caracterització de l'escriptura científica de dones.

Este estudio se ocupa de analizar el número de marcadores de relaciones contrastivas en un corpus de recetas denominado Corpus of Women’s Instructive Texts in English, the 19th century sub-corpus (COWITE19). Las relaciones de oposición, también conocidas como adversativas o contrastivas, suelen identificarse con marcadores como “but”, “although”, y “however”. Desde un punto de vista semántico, puede hablarse de la clasificación que se establece entre contraste, concesión y corrección, basada a su vez en la evidencia lingüística, las diferencias léxicas y el comportamiento sintáctico (Izutsu, 2008). La antítesis, presentada como un recurso de naturaleza verbal, analítica y persuasiva, añade una función retórica adicional (Fahnestock, 1999). El análisis de estos marcadores se ha realizado siguiendo una metodología de análisis de corpus computarizado, y pretende descubrir qué marcadores contrastivos utilizaban más las mujeres para la elaboración de las recetas. También muestra qué relación de oposición es la predominante, ya sea contrastiva, concesiva o correctiva. Finalmente, detecta la antítesis como otro significado de oposición. En todos los casos, se subraya el posible papel argumentativo de estos marcadores como un paso más en la caracterización de la escritura científica de mujeres.