Entre imperis i nacions. Elissàvet Mutzan - Martinengu i la seva Autobiografia

Abstract

Les primeres tres dècades del segle XIX co incideixen amb els anys de vida de l'escriptora Eli ssàvet Mutza n - Martinengu (1801 - 1832), que després de molt de temps en la invisibilitat, avui és reconeguda com a precursora de la consciència feminista i primera dona a escriure en prosa a la Grècia modern a. Dels seus escrits literaris i traduccions no n'ha sobreviscut sinó una ínfima part, de la qual destaca la seva Autobiografia , escrita entre 1827 i 1830, una obra insòlita per al temps, lloc i gènere de la seva autora. Aquest article indaga sobre l'encai x d'un relat autobiogràfic escrit per una dona en un període de transformacions grans i radicals per a la seva terra natal, les illes Jòniques i la Mediterrània en general, i sobre la seva rellevància des de la nostra perspectiva actual.

The first three decades of the 19th century coincide with the life of author Elisavet Moutzan - Martinengou (Zakynthos 1801 - 1832) who, after a long time i n complete oblivion, is now recognized as the precursor of feminist consciousness and first woman to write prose in Modern Greece. Of her literary writings and translations only a tiny part has survived, of which her Autobiography , written between 1827 and 1831, stands out as a highly remarkable text given the time, place and gender of its author. This paper seeks an insight into how a woman’s autobiographical narrative fits into that period of great and radical transformations for her homeland, the Ionian Islands and the Mediterranean at large, and what its significance might be for us today.