Catàleg actualitzat i claus d’identificació de les gramínies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Barcelona)

Abstract

Sant Llorenç del Munt i l’Obac és el nom que reben dos massissos situats entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages, a la província de Barcelona (Catalunya). Una gran part d’aquest territori correspon al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que té una superfície de 137 quilòmetres quadrats. El punt culminant és la Mola (1.103m). A la part sud hi ha esquistos i vulcanites del paleozoic, i també una intrusió granítica i una faixa de materials triàsics. Tanmateix, la major part dels dos massissos és constituïda per conglomerats de l’eocè. El clima és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns benignes. Les pluges es concentren a la primavera i sobretot a la tardor. Pel que fa a la vegetació, hi predomina l’alzinar, sovint amb pins i a vegades amb roures. També són comunes les brolles, les pastures seques i les plantes rupícoles. La flora, de caràcter bàsicament mediterrani, és molt rica, amb més d’un miler d’espècies. Respecte a les gramínies o poàcies, cal subratllar que és una de les famílies de fanerògames més importants, amb més d’11.000 espècies, a la qual pertanyen els cereals, base de l’alimentació humana i del bestiar. Són plantes quasi sempre herbàcies. Les fulles són estretes i paral·lelinèrvies. Les flors solen ser hermafrodites, amb tres estams i dos estigmes plomosos, però no tenen periant sinó que presenten a la base un lemma i una pàlea. Una o més flors s’agrupen en una espigueta, la qual duu a la base dues glumes. Les espiguetes, a la vegada, s’agrupen en espigues, raïms o panícules. El fruit és una cariopsi. La metodologia en l’estudi de les gramínies consisteix en l’observació de la planta a la natura i també del seu examen a casa o en el laboratori, amb la utilització d’una lupa de mà o binocular. Estudis especialitzats requereixen altres tècniques. En molts casos és important l’assecatge i premsat de les plantes per a la seva conservació en herbari. Les gramínies eren les plantes menys conegudes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, coneixement que ara s’ha ampliat enormement. Els resultats d’aquest estudi han estat la confecció d’un catàleg actualitzat i comentat de 107 espècies (cinc de les quals amb dues subespècies presents a la contrada), i la realització de claus dicotòmiques d’identificació, una important eina de treball per a investigacions futures.

Sant Llorenç del Munt i l’Obac is the name given to two massifs located between the counties of el Vallès Occidental and el Bages, in the province of Barcelona (Catalonia). A large part of this territory corresponds to the Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, which has an area of 137 square kilometers. The highest point is La Mola (1,103m). In the southern part there are Paleozoic schists and vulcanites, as well as a granitic intrusion and a strip of Triassic materials. However, most of the massifs are of Eocene conglomerates. The climate is Mediterranean, with hot summers and mild winters. Rainfall is concentrated in spring and, specially, in autumn. In terms of vegetation, woods of holm oak predominate, often mixed with pine and sometimes with oak. Shrubs, dry meadows and rock-dwelling plants are also common. The flora, basically Mediterranean, is very rich, with more than a thousand species. With regard to grasses or Poaceae, it should be emphasized that this is one of the most important families of Phanerogams, with more than 11,000 species identified, and to which cereals, the basis of both the human and livestock food chain, belong. They are almost always herbaceous plants. The leaves are narrow with parallel nerves. The flowers are usually hermaphrodites, with three stamens and two feathery stigmas, but instead of a perianth they have a lemma and a palea at the base. One or more flowers are grouped in a spikelet, which bears two glumes at the base. The spikelets, in turn, are grouped into spikes, racemes or panicles. The fruit is a caryopsis. The methodology in the study of grasses consists of observing the plant in nature and also examining it at home or in the laboratory, using a hand-lens or a dissecting microscope. Specialized studies require other techniques. In many cases it is important to dry and press the plants for conservation in herbarium. Grasses were the least known plants in Sant Llorenç del Munt and l’Obac, the knowledge of which that has now expanded enormously. The results of this study have been the preparation of an updated and annotated catalogue of 107 species (five of which with two subspecies in the area), and the realization of dichotomous identification keys, an important working tool for future research.