Mercat laboral i el COVID-19 en Espadán Mijares

Abstract

El Pacte Territorial per a l’Ocupació de la Mancomunitat Espadán-Mijares presenta, en els quinze municipis que l’integren, poca població (menys de 4.000 habitants) i especialment envellida (el 25,9 % dels habitants té més de 65 anys, 6,5 punts per damunt del mateix valor a escala regional), amb localitats eminentment rurals i d’ubicació interior a més de menudes (l’única que supera el miler d’habitants, Ribesalbes, en té 1.163; mentre que en la que n’hi ha menys, Vallat, a penes habiten 51 persones), amb una reduïda densitat poblacional (15,2 habitants per km2, davant dels prop de 88 a la província i els més de 217 de mitjana valenciana), i una població clarament en reculada tot i la incorporació de forans (principalment europeus de dins i de fora de l’àmbit comunitari) en les últimes dècades: dels 4.238 habitants del 2000 s’ha passat als 3.908 del 2020 (una caiguda del 8,5 %), i, a més, cinc municipis presenten un risc clar de despoblació (concretament Argelita, Ayodar, Toga, Torralba i Villamalur). Tot això implica un mercat laboral molt reduït (menys de 2.500 persones en edat de treballar, i només unes 1.600 afiliacions a la Seguretat Social). Per la qual cosa resulta especialment complex analitzar l’impacte de la COVID-19 sobre el mercat, ja que les variacions registrades poden passar quasi desapercebudes per la poca magnitud; no obstant això, sí que poden assenyalar-se alguns aspectes específics i diferencials referits al Pacte.