Hacia la ciudad creativa
![Thumbnail](/xmlui/bitstream/handle/10234/198768/Algarra_Hacia.pdf.jpg?sequence=4&isAllowed=y)
Ver/ Abrir
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemcomunitat-uji-handle:10234/10
comunitat-uji-handle2:10234/158177
comunitat-uji-handle3:10234/159025
comunitat-uji-handle4:10234/198225
REVISTESMetadatos
Título
Hacia la ciudad creativaFecha de publicación
2022Editor
Universitat Jaume I. Servei d'Activitats Socioculturals (SASC); Seminari Permanent d'Aprenentatge en Participació Comunitària 'Garbell'ISSN
2386-5458Cita bibliográfica
Algarra, P; Garrido, E. (2022). Hacia la ciudad creativa. kult-ur , 9 (17). https://doi.org/10.6035/kult- ur.6458Tipo de documento
info:eu-repo/semantics/articleVersión de la editorial
https://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/article/view/6458Versión
info:eu-repo/semantics/publishedVersionPalabras clave / Materias
Resumen
Hay ciudades que rebosan talento como una selva tropical
y otras que viven en el páramo o se conforman con ser oasis en medio del
desierto. La creatividad colectiva, como la personalidad ... [+]
Hay ciudades que rebosan talento como una selva tropical
y otras que viven en el páramo o se conforman con ser oasis en medio del
desierto. La creatividad colectiva, como la personalidad individual, nace y se
hace. Hay lugares en los que sus habitantes disponen de tiempo y predisposición (debido al rigor del clima) para atesorar sabiduría y destreza en la soledad
de la lumbre, y de hecho así se comportan, pero sin embargo son incapaces
de plasmar después ese conocimiento en un bien cultural; y hay otros cuyas
poblaciones viven mayormente en la calle (debido también al clima) y crean
arte sin saberlo cuando se disponen a contar un chiste o a mirar las estrellas.
Las razones por las que un determinado saber, técnica o intuición se convierte
en producto cultural son difusas y en todo caso prolijas. Lo que está claro es
que hay administraciones que no alcanzan a gestionar las luces desbordantes
de su ciudadanía y otras a quienes les sobra el presupuesto anual de Cultura. [-]
Hi ha ciutats que desborden talent com una selva tropical i altres
que viuen en l’erm o es conformen amb ser oasi enmig del desert. La creativitat
col·lectiva, com la personalitat individual, naix i es fa. Hi ha ... [+]
Hi ha ciutats que desborden talent com una selva tropical i altres
que viuen en l’erm o es conformen amb ser oasi enmig del desert. La creativitat
col·lectiva, com la personalitat individual, naix i es fa. Hi ha llocs en els quals
els seus habitants disposen de temps i predisposició (a causa del rigor del clima)
per a atresorar saviesa i destresa en la soledat del foc, i de fet així es comporten,
però no obstant això són incapaços de plasmar després aqueix coneixement en
un bé cultural; i hi ha uns altres les poblacions del qual viuen majorment al carrer
(degut també al clima) i creen art sense saber-ho quan es disposen a contar un
acudit o a mirar les estreles. Les raons per les quals un determinat saber, tècnica
o intuïció es converteix en producte cultural són difuses i en tot cas prolixes.
El que és clar és que hi ha administracions que no arriben a gestionar les llums
desbordants de la seua ciutadania i altres als qui els sobra el pressupost anual de
Cultura. [-]
Some cities overflow with talent like lush rainforests,
whereas others exist on barren wastelands or settle for being an oasis in the
middle of the desert. Collective creativity, like individual personalities, ... [+]
Some cities overflow with talent like lush rainforests,
whereas others exist on barren wastelands or settle for being an oasis in the
middle of the desert. Collective creativity, like individual personalities, is born
then nurtured. There are places whose residents have the time and the inclination (due to the harsh climate) to amass wisdom and skills in the solitude
of the fireside, and indeed they do so, but they are not then capable of turning
that knowledge into a cultural asset; and there are other places whose residents
spend most of their time in the street (also because of climate) and create art
without realising whenever they tell a joke or look at the stars. The reasons
why certain knowledge or a particular technique or intuition becomes a cultural product are vague and in any case laboured. What is clear, however, is
that some public authorities are unable to cope with the proliferation of shining stars among their citizens, while others never use up their annual culture
budget. [-]
Publicado en
kult-ur: revista interdisciplinària sobre la cultura de la ciutat, vol. 9, núm. 17Derechos de acceso
info:eu-repo/semantics/openAccess