Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributor.authorHernández Caballero, Llorenç Josep
dc.contributor.otherMonzó-Nebot, Esther
dc.contributor.otherUniversitat Jaume I. Departament de Traducció i Comunicació
dc.date.accessioned2022-07-12T08:16:13Z
dc.date.available2022-07-12T08:16:13Z
dc.date.issued2022
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10234/198277
dc.descriptionTreball de Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic 2021/2022ca_CA
dc.description.abstractLa situació del valencià des de finals del segle XX ha empitjorat. En termes globals, es confirma el descens de valencianoparlants, en especial, entre el jovent. En aquest sentit, el jovent valencianoparlant es troba en una situació especialment greu de minorització. Aquest treball se centra en les actituds lingüístiques d’aquest grup poblacional. En concret, s’estudia el valor que el jovent valencianoparlant atorga a l’ús en el seu entorn de la llengua amb què s’identifica. La nostra hipòtesi és que aquest valor és alt i que, en conseqüència, utilitzar el valencià seria una estratègia de diferenciació i creació de marca per a les empreses que tinguen interès en aquest sector. En concret, agafem les empreses de venda de productes tecnològics pel seu interés per a aquest sector (segons l'Institut Nacional d'Estadística). Des de la conceptualització de capital del sociòleg Pierre Bourdieu, estudiem les possibilitats d’inversió del valencià com a capital cultural (comunicatiu i simbòlic) en capital social i capital econòmic. Les nostres hipòtesis són (1) que el valencià atorga capital social en forma de referències (recomanacions basades en l’experiència pròpia) que les empreses poden guanyar amb una inversió de capital econòmic en la traducció al valencià de les seues pàgines web; i (2) que aquest capital social por revertir en un retorn de la inversió per la fidelització (tria reiterada de la marca davant d'altres opcions) d’aquest sector de la població. Per contrastar aquestes hipòtesis es dissenya una enquesta que es remet a una mostra de conveniència de 20 persones joves. Els resultats mostren que el valencià té un valor molt alt com a capital cultural simbòlic que genera capital social i té un gran potencial de retorn de la inversió de capital econòmic entre aquest sector poblacional. L’estudi està limitat pel caràcter no probabilístic del mostreig. La selecció exclusivament de persones valencianoparlants no es considera una limitació sinó un criteri de delimitació derivat de la hipòtesi.ca_CA
dc.format.extent33 p.ca_CA
dc.format.mimetypeapplication/pdfca_CA
dc.language.isocatca_CA
dc.publisherUniversitat Jaume Ica_CA
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ca_CA
dc.subjectGrau en Traducció i Interpretacióca_CA
dc.subjectGrado en Traducción e Interpretaciónca_CA
dc.subjectBachelor's Degree in Translation and Interpretingca_CA
dc.subjectDrets lingüísticsca_CA
dc.subjectvalenciàca_CA
dc.subjectcapital socialca_CA
dc.subjectcapital culturalca_CA
dc.subjectcapital simbòlicca_CA
dc.subjecttraduccióca_CA
dc.subjectsociolingüísticaca_CA
dc.subjectempresaca_CA
dc.titleLa traducció al valencià en plataformes digitals com a inversió de marca: un estudi des de la noció de capital de Pierre Bourdieuca_CA
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisca_CA
dc.educationLevelEstudios de Gradoca_CA
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_CA


Ficheros en el ítem

Thumbnail

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/